Centres d'Autoaprenentatge de Català

La importància dels centres d'autoaprenentatge de català!

2012-02-07T12:46:00.000+01:00

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

2011-12-19T09:56:00.000+01:00

Tradicional Quina de Nadal

2011-12-19T09:55:00.000+01:00

Gràcies a tots i a totes!

Facebook

2011-10-07T09:41:00.001+02:00

A partir d'ara... busqueu-nos al facebook!!
www.facebook/caa.andorra

Bona diada de Meritxell

2011-09-07T15:44:00.000+02:00

Des dels Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem una bona diada de Meritxell.

2011-08-05T15:56:00.000+02:00

Solucions dels exercicis "Com es donen les ordres en negatiu"

2011-04-28T16:30:00.000+02:00

1. segueixis
2. agafis
3. sortim
4. aparquis
5. deixeu
6. passin
7. perdeu
8. mogueu
9. pentinis
10. facis

COMBINACIONS DE PRONOMS 1

2011-04-28T16:24:00.000+02:00

Avui aprendrem què hem de fer per a substituir per pronoms el complement directe i el complement indirecte d'una mateixa frase.
Recordem que per a substituir els complements indirectes ho fem així:

jo (a mi) ......................EM
tu (a tu)........................ET
nosaltres(a nosaltres).......ENS
vosaltres(a vosaltres).......US

Les formes de 3a. persona les repassarem en el següent blog.

Per a substituir els complements directes tenim un ampli ventall de pronoms:

LA EL ELS LES .......(CD determinats: la flor, el llibre, els cotxes, les bicicletes...)
EN ..............................(CD indeterminats: un ordinador, regals...)
HO...............................(CD neutres: això.....)

Quan substituïm el CD i el CI d'una oració per pronoms posarem sempre el pronom de CI al davant del de CD i apostrofarem la combinació de pronoms quan calgui (ME'L, ME'LS, ME'N, M'HO, TE'L, TE'LS, TE'N, T'HO).

Així per a substituir:

Tu dónes la flor a mi ...........farem: Tu me la dónes
                CD    CI                             CI CD

La mare regala bombons a nosaltres ..........La mare ens en regala
                          CD          CI                                  CI  CD

La professora diu a tu que ho has fet bé......La professora t'ho diu
                           CI           CD                                         CI CD

Ara prova-ho tu. Omple els espais buits amb la combinació de pronoms adequada:

-Ens deixes la moto?
-Per a què la voleu?
-Per fer un volt. ....................deixes?
-D'acord. ....................deixo, però aneu amb compte.

-Ens deixes el casc ?
-Per a què el voleu?
-Per anar en moto. ..............deixes?
-D'acord. .................deixo, però aneu amb compte.

-Ens deixes les claus?
-Quines claus?
-Les de la moto. .........deixes?
-D'acord. .........deixo, però torneu aviat.

-Em poses sucre?
-Quantes cullerades ...........poso?
-.................un parell.

-Demà et pagaré el llibre?
-Quan dius que ..........pagaràs?
-...................pagaré demà.

-Saps que el Pere ha discutit amb la Rosa?
-I per què ..................expliques, tot això?
-................explico perquè sé que sou amics.

COM DONEM LES ORDRES EN NEGATIU

2011-04-11T17:04:00.001+02:00

En català, per donar ordres en negatiu utilitzarem el present de subjuntiu. Per exemple:

- No giris a l'esquerra, gira a la dreta!
- No segueixis per aquest camí, que és molt perillós.

Girar              Seguir

no giris       no segueixis
no giri         no segueixi
no girem     no seguim
no gireu     no seguiu
no girin      no segueixin

Exercicis

(tu)No __________ (seguir) les instruccions d'aquest llibre, que no s'entenen.
De moment no _____________ (agafar) les bosses. Ja les recollireu després.
(nosaltres)No ___________ (sortir) tan d'hora, que fa molt de fred.
Aquesta tarda no _____________ (aparcar) el cotxe davant de casa, aparca'l més amunt.
Quan arribeu al cim, no hi ____________ (deixar) res escampat.
(vostès)No ___________ (passar) tan a prop del riu, que és perillós.
Circuleu amb precaució i no______________ (perdre) de vista el cotxe de davant.
No us ______________ (moure's), que encara no he tirat la foto.
Si em vols creure, no et ________________ (pentinar-se) d'aquesta manera, no t'afavoreix gens!
Para compte, no et _____________ )fer-se) mal amb aquesta pedra.

Solucions dels exercicis

2011-04-11T16:06:00.000+02:00

espereu-vos/ atura't / afanyeu-vos / vestiu-vos / pentineu-vos / renta't / afaita't / serveix-te / serveixi's / canvieu-vos / poseu-vos
lleva't / obre / mira / dutxa't / renta't / pentina't/ mira't / posa't / calça't/ prepara't

         lleveu-vos / renteu-vos / mengeu-vos / poseu-vos / correu

        giri's / ajupi's / digui / respiri / posi's/ inclini's/

L'imperatiu dels verbs reflexius

2011-03-31T13:10:00.000+02:00

Per fer l'imperatiu dels verbs reflexius utilitzarem els pronoms corresponents. Fixeu-vos que les formes verbals acabades en vocal s'apostrofen.

Girar-se                                    Decidir-se

gira't                                           decideix-te
giri's                                           decideixi's
girem-nos                                   decidim-nos
gireu-vos                                    decidiu-vos
girin-se                                       decideixin-se

Per exemple:

Abans de sortir, posa't els guants i la bufanda.
Decideix-te, que no tenim gaire temps!
Llegiu-vos les instruccions atentament.

Ara fes-ho tu:

1- Omple els espais buits de cada frase amb la forma adequada del verb entre parèntesis:

Quan arribeu al senyal (esperar-se)------------------------.
Quan arribis al senyal (aturar-se)-------------------------- .
No us podem esperar més: (afanyar-se) ------------------.
Va nois, (vestir-se) ------------------de pressa i (pentinar-se) ---------------que fareu tard.
Va noi, (rentar-se)------------------de pressa i (afaitar-se)------------------que faràs tard.
(Servir-se) ------------------------tu primer.
(Servir-se)-----------------------vostè primer.
Escolteu, (canviar-se) --------------------i (posar-se) ----------------a punt.

2. Omple els espais buits d'aquests textos amb la forma adequada del verb entre parèntesis. Fixa't que hi ha verbs reflexius i altres que no ho són:

Si vols començar bé el dia, (llevar-se)----------------ben d'hora cada matí, (obrir)-------------les finestres de bat a bat, (mirar) ------------cap a l'horitzó i després (dutxar-se) --------------amb aigua ben freda, (rentar-se) --------------------les dents, (pentinar-se) ------------- i (mirar-se) -----------------------al mirall somrient. (Posar-se)-------------roba que t'afavoreixi i (calçar-se)---------------------còmodament. Un cop fet tot això, (preparar-se)------------------un bon esmorzar amb suc de fruita, pa amb mantega i cafè amb llet.

Nens, que ja són les vuit! (llevar-se)----------------------ara mateix, que fareu tard a escola! (rentar-se)-----------------la cara i les dents i (menjar-se)------------tot l'esmorzar. (Posar-se)-------------els abrics i (córrer) -----------------cap a la parada de l'autobús.

Senyora Ribó, ara l'auscultaré. (Girar-se) ------------d'esquena, (ajupir-se) -------------- una mica i (dir) ----------------"aaaaaaaah", (respirar) -----------------profundament, (posar-se) -----------les mans al clatell i (inclinar-se)--------------cap a la dreta.

2011-03-28T10:18:00.002+02:00

Solucions dels exercicis

Completa les frases canviant la paraula en negreta per una que vulgui dir el contrari:

- Quan jo pujo escales amunt em trobo en Pere que va avall.
- El camí de l'esquerra va al poble i el de la dreta a la carretera.
- Si seguim endavant ens perdrem; jo proposo que anem endarrere.
- Davant de la casa hi ha camps i darrere hi ha un bosc.
- Al capdamunt del carrer hi ha una floristeria i al capdavall n'hi ha una altra.
- Al pis de dalt hi viu la Teresa i al de baix la Rosa.
- Anava carrer avall i es va trobar en Gabriel que pujava carrer amunt.

Omple els espais buits amb el situacional adequat:

davant / darrere / endavant / endarrere

- És un model de cotxe vell: té el maleter davant i el motor darrere.
- Com que plou, deixarem l'excursió per a més endavant.
- A la primera fila no es veu bé. Si et tires una mica més enda ho veuràs millor.
- No miris cap endarrere, segueix.

Dalt / baix / amunt / avall

- Caminava nerviós amunt i avall pel passadís.
- Si puges escales amunt arribaràs al pis de dalt.
- Sentim el soroll dels veïns de dalt i dels veïns de baix.
- Has amagat la xocolata a l'armari de dalt perquè no hi arribi, oi?

Sota / baix / avall

- Hem buidat els calaixos de baix (sota) perquè el nen ho tocava tot.
- A ningú no li agrada dormir sota el pont.
- La parada del bus és allà mateix, una mica més avall.

Dins / fora / endins / enfora

- M'he deixat les claus dins la bossa d'esport.
- La barqueta anava mar endins i cada vegada es veia més petita.
- Si fiques la roba tan endins de l'armari no la podràs treure fàcilment, deixa-la més enfora.
- L'àvia volia estar-se fora, a la galeria.

2011-03-21T12:20:00.004+01:00

Expressions de lloc

Per indicar on és un lloc podem utilitzar les expressions locatives següents:

Aquí / allà
A prop / lluny
A la dreta / a l'esquerra
A mà dreta / a mà esquerra
Al mig
(A / al) davant / (a /al) darrere
A dalt / a baix
A sobre / a sota
Al costat
(A) dins / dintre / (a) fora

Contrast entre (a / de) dalt i (a / de) sobre, i (a / de) baix i (a / de) sota

Es fa servir a dalt i a baix sempre que volem indicar que una cosa, persona o espai estan situats a qualsevol lloc en una situació superior (a dalt) o inferior ( a baix) a la nostra, sense precisar.
La recepció i el bar són a baix i el restaurant és a dalt.

Es fa servir sobre i sota sempre que volem indicar que una cosa, persona o espai estan situats en una posició immediatament superior (sobre) o immediatament inferior (sota) d'una altra cosa, persona o lloc.
Els veïns del pis de sobre són molt simpàtics.

Per indicar direcció:
endavant- endarrere
amunt- avall
endins- enfora

Amunt indica direcció ascendent. Avall indica direcció descendent. No indiquen un punt concret. Darrere de: més, molt, massa, una mica més, no gaire, no tan, cap... fem servir amunt o avall en lloc de dalt o baix.
El cine és allà mateix, una mica més amunt.

Per indicar situació:
A dalt / al capdamunt
a baix / al capdavall

Exercicis

1- Completa les frases canviant la paraula en negreta per una que vulgui dir el contrari:

- Quan jo pujo escales amunt em trobo en Pere que va avall.
- El camí de l'esquerra va al poble i el de ------------------ a la carretera.
-  Si seguim endavant ens perdrem; jo proposo que anem -----------.
-  Davant de la casa hi ha camps i ----------------------- hi ha un bosc.
- Al capdamunt del carrer hi ha una floristeria i al --------------------- n'hi ha una altra.
- Al pis de dalt hi viu la Teresa i al de --------------------- la Rosa.
- Anava carrer avall i es va trobar en Gabriel que pujava carrer -----.

2- Omple els espais buits amb el situacional adequat:

davant / darrere / endavant / endarrere

-  És un model de cotxe vell: té el maleter --------- i el motor ---------.
- Com que plou, deixarem l'excursió per a més -----------------------.
- A la primera fila no es veu bé. Si et tires una mica més ------------ ho veuràs millor.
- No miris cap ----------------------, segueix.

dalt / baix / amunt / avall

- Caminava nerviós ------------------- i ------------------------ pel passadís.
- Si puges escales --------------- arribaràs al pis de ------------------.
- Sentim el soroll dels veïns de ---------------- i dels veïns de ----------.
- Has amagat la xocolata a l'armari de --------------------- perquè no hi arribi, oi?

sota / baix / avall

- Hem buidat els calaixos de --------------- perquè el nen ho tocava tot.
- A ningú no li agrada dormir ---------------------- el pont.
- La parada del bus és allà mateix, una mica més ------------.

dins / fora / endins / enfora

- M'he deixat les claus -------------------- la bossa d'esport.
- La barqueta anava mar --------------- i cada vegada es veia més petita.
- L'àvia volia estar-se ---------------------------, a la galeria.
- Si fiques la roba tan ---------- de l'armari no la podràs treure fàcilment, deixa-la més ---------

   Nivell Llindar 2

2011-03-15T10:24:00.004+01:00

Solucions dels exercicis de l'imperatiu:

Omple els espais buits del text amb els verbs següents en imperatiu: girar, tirar, seguir, conduir, continuar, deixar

Agafa la carretera general. Al cap de tres quilòmetres arribaràs a una font, aleshores tira pel camí de l'esquerra. Segueix recte amunt fins que trobis un bosc de pins. No hi entris. Gira a la dreta i condueix fins a arribar a una masia. Deixa allà el cotxe i continua a peu.

Omple els espais buits del text amb els verbs següents: agafar, girar, seguir, travessar, deixar, arribar

Passin pel poble i a la sortida, quan arribin a l'indicador que limita la velocitat, agafin el primer camí, després girin a l'esquerra. Segueixin recte i passaran pel costat d'un bosc, travessin el riu i segueixin fins a la casa. Allà deixin el cotxe i segueixin a peu.

Omple els espais de cada frase amb la forma d'imperatiu adequada:

1- A nosaltres, ens ha dit: baixeu fins al riu.

2- A mi m'ha dit: condueix a poc a poc.

3- A vostè li ha dit: agafi tots els paquets.

4- A vosaltres us ha dit: seguiu per aquest camí.

5- A tu, t'ha dit: redueix una mica la velocitat.

6- A ells, els han dit: girin pel proper trencall.

7- A mi m'han dit: convida el teu company a la costellada.

8- A nosaltres, ens han dit: mireu bé per on passeu.

9- A vosaltres, us han dit: torneu abans de les set.

10- A ell, li han dit: visita l'església romànica.

11- A tu t'han dit: tanca les finestres.

2011-03-08T18:46:00.007+01:00

Forma i ús de l'imperatiu

Utilitzem l'imperatiu per donar instruccions i ordres, per fer peticions, per aconsellar...
La forma regular de l'imperatiu per a tu és igual que la tercera persona del present d'indicatiu. Per a vostè és igual que la tercera persona del present de subjuntiu.

Girar    Seguir
gira             segueix
giri              segueixi
girem          seguim
gireu           seguiu
girin            segueixin

Com en el present d'indicatiu i el present de subjuntiu la majoria dels verbs amb l'infinitiu acabat en -IR es conjuguen amb l'increment -EIX.

Exercicis:

Omple els espais buits del text amb els verbs següents en imperatiu: girar, tirar, seguir, conduir, continuar, deixar

Agafa la carretera general. Al cap de tres quilòmetres arribaràs a una font, aleshores --------------- pel camí de l'esquerra. -------------------- recte amunt fins que trobis un bosc de pins. No hi entris. -------------------- a la dreta i --------------------- fins a arribar a una masia. --------------------- allà el cotxe i --------------------- a peu.

Omple els espais buits del text amb els verbs següents: agafar, girar, seguir, travessar, deixar, arribar

Passin pel poble i a la sortida, quan ------------------- a l'indicador que limita la velocitat, ------------- el primer camí, després --------------------------- a l'esquerra. ---------------- recte i passaran pel costat d'un bosc, -------------------- el riu i ---------------------- fins a la casa. Allà ------------------- el cotxe i ------------------- a peu.

Omple els espais de cada frase amb la forma d'imperatiu adequada:

1- A nosaltres, ens ha dit (baixar) baixeu fins al riu.
2- A mi m'ha dit: (conduir) ----------------- a poc a poc.
3- A vostè li ha dit (agafar) ------------------ tots els paquets.
4- A vosaltres us ha dit (seguir) -------------- per aquest camí.
5- A tu, t'ha dit: (reduir) ---------------------- una mica la velocitat.
6- A ells, els han dit: (girar) ----------------- pel proper trencall.
7- A mi m'han dit: (convidar) ------------------- el teu company a la costellada.
8- A nosaltres, ens han dit: ( mirar) -------------- bé per on passeu.
9- A vosaltres, us han dit ( tornar) ------------------ abans de les set.
10- A ell, li han dit: (visitar) -------------------- l'església romànica.
11- A tu t'han dit: (tancar) ------------------- les finestres.

         Nivell llindar 2

Solucions dels exercicis del present de subjuntiu

2011-02-28T18:24:00.000+01:00

1.Omple els espais buits amb la forma adequada del verb entre parèntesis:

La Creu Roja us ha demanat que col•laboreu.
El metge m’ha recomanat que camini una estona cada dia.
La policia els ha avisat que no passin per aquella carretera.
La policia de trànsit els ha advertit que no corrin.
Els bombers ens han aconsellat que no pugem amb l’ascensor.
L’advocat t’ha convençut que no perdis el temps amb discussions.
El mestre li ha suggerit que llegeixi la bibliografia.
L’electricista us ha dit que encara no endolleu cap electrodomèstic.

2.Omple els espais buits amb la forma adequada del present de subjuntiu del verb que hi ha entre parèntesis:

Tornaran quan tinguin temps.
Vindràs quan estiguis a punt.
Us banyareu quan hàgiu/hagueu esmorzat.
Sortiré quan vingui la Teresa.
Comprarem préssecs quan anem al mercat.
M’asseuré quan pugui.
Sortiràs quan prenguis mesures de seguretat.
L’escoltarem quan digui la veritat.
Esmorzaran quan siguin les dotze.
Aprovaran quan facin bé l’examen.

Utilització i conjugació del PRESENT de SUBJUNTIU

2011-02-21T18:16:00.000+01:00

El subjuntiu sempre té un valor de cosa hipotètica, no segura, desitjable… i apareix sempre en oracions subordinades.

El present de subjuntiu l’utilitzarem en frases com: Cal que vinguis; És necessari que vinguis; Quan vinguis...

*La conjugació en els verbs regulars:

                           escoltar       obrir      dividir
Jo                      escolti           obri        divideixi

Tu                      escoltis          obris      divideixis

Ell/ella/vostè       escolti           obri       divideixi

Nosaltres          escoltem        obrim    dividim

Vosaltres           escolteu         obriu     dividiu

Ells/elles/vostès escoltin          obrin     divideixin

Com en el present d’indicatiu, la majoria dels verbs amb l’infinitiu acabat en –IR es conjuguen amb l’increment –EIX.

Exercici

1.Omple els espais buits amb la forma adequada del verb entre parèntesis:

La Creu Roja us ha demanat que (col•laborar) _________________.

El metge m’ha recomanat que (caminar) ______________ una estona cada dia.

La policia els ha avisat que no (passar) ________________ per aquella carretera.

La policia de trànsit els ha advertit que no (córrer) _______________.

Els bombers ens han aconsellat que no (pujar) _______________ amb l’ascensor.

L’advocat t’ha convençut que no (perdre) ________________ el temps amb discussions.

El mestre li ha suggerit que (llegir) _________________ la bibliografia.

L’electricista us ha dit que encara no (endollar) ______________ cap electrodomèstic.

*La conjugació en els verbs irregulars:

                             anar   fer       ser       veure    haver

Jo                         vagi         faci      sigui      vegi           hagi

Tu                        vagis       facis    siguis    vegis         hagis

Ell/ella/vostè         vagi         faci      sigui      vegi           hagi

Nosaltres            anem        fem      siguem   vegem       hàgim

Vosaltres            aneu         feu       sigueu    vegeu        hàgiu

Ells/elles/vostès   vagin        facin     siguin     vegin        hagin

Fixa’t en això:

Infinitiu             BEURE DIR ESTAR PRENDRE PODER TENIR TREURE VENIR

Present Ind.           Bec     dic      estic        prenc           puc          tinc        trec         vinc

Present Subj.       Begui    digui   estigui       prengui       pugui      tingui        tregui      vingui

Exercici

1.Omple els espais buits amb la forma adequada del present de subjuntiu del verb que hi ha entre parèntesis:

(tenir) Tornaran quan ________________ temps.

(estar) Vindràs quan ________________ a punt.

(haver) Us banyareu quan _______________ esmorzat.

(venir) Sortiré quan _______________ la Teresa.

(anar) Comprarem préssecs quan ______________ al mercat.

(poder) M’asseuré quan _______________.

(prendre) Sortiràs quan ______________ mesures de seguretat.

(dir) L’escoltarem quan _______________ la veritat.

(ser) Esmorzaran quan _______________ les dotze.

(fer) Aprovaran quan _______________ bé l’examen.

Solucions dels vers SER i ESTAR

2011-02-14T16:34:00.000+01:00

1. No tenen sentit:

Està petit i Ets cansat.

2. Són correctes:

- Bon dia! Hi ha el senyor Valls?

- No sé pas on és el senyor Valls.

- Així no sap on puc trobar-lo?

- Si no és al seu despatx deu ser a la notaria. Avui a les onze tenia hora al notari que hi ha al carrer Major.

- I no sap quan serà aquí?

- No senyor.

3. Omple l’espai buit amb la forma adequada del verb SER, ESTAR o HAVER-HI:

. L’avinguda Jaume I ÉS lluny d’aquí?

. Al costat de casa HI HA l’escola on treballo.

. Passo el dia al casal que HI HA prop de casa.

. El quiosc també ÉS obert el diumenge al matí.

. Les entrades SÓN a la meva butxaca.

. La carn que tens a la nevera no ÉS bona.

. El teu cunyat ESTÀ enfadat amb la teva germana.

. Té un gos que ÉS negre i sempre ESTÀ content.

SER i ESTAR

2011-02-07T17:06:00.000+01:00

S’utilitza el verb SER:

. Davant un complement circumstancial de lloc quan és sinònim de TROBAR-SE.

La taula és aquí.
El Joan era al despatx.

. Quan el subjecte té una qualitat permanent.

La taula és massa alta.
El Joan és rellotger.

S’utilitza el verb ESTAR:

. Quan el subjecte té una qualitat transitòria.

La taula està trencada.
El Joan està malalt.

S’utilitza el verb ESTAR-SE:

. Davant un complement circumstancial de lloc quan és sinònim de VIURE, TREBALLAR o ROMANDRE.

El Joan s’està al carrer Major.

Exercicis

1. Ratlla les expressions que no tinguin sentit:

Sóc tranquil.      Estic tranquil.
Són malalts.       Estan malalts.
És petit.             Està petit.
Ets cansat.        Estàs cansat.
Sou grassos.      Esteu grassos.

2. Ratlla el verb que no sigui correcte:

- Bon dia! Està/Hi ha el senyor Valls?
- No sé pas on està/és el senyor Valls.
- Així no sap on puc trobar-lo?
- Si no està/és al seu despatx deu estar/ser a la notaria. Avui a les onze tenia hora al notari que està/hi ha al carrer Major.
- I no sap quan estarà/serà aquí?
- No senyor.

3. Omple l’espai buit amb la forma adequada del verb SER, ESTAR o HAVER-HI:

. L’avinguda Jaume I _________________ lluny d’aquí?
. Al costat de casa _________________ l’escola on treballo.
. Passo el dia al casal que _________________ prop de casa.
. El quiosc també _______________ obert el diumenge al matí.
. Les entrades ________________ a la meva butxaca.
. La carn que tens a la nevera no _______________ bona.
. El teu cunyat _______________ enfadat amb la teva germana.
. Té un gos que ________________ negre i sempre _____________ content.

Solucionari de la Substitució Pronominal

2011-02-01T12:12:00.000+01:00

Exercici 1:
Ahir es va espatllar la rentadora. Vaig avisa el tècnic perquè vingués a mirar-la i em va dir que no sabia quan podria passar. Finalment ha vingut i m’ha dit que no podrà arreglar-la que és massa vella i que he de canviar-la. Però si només fa quatre anys que vaig comprar-la!

Ahir es va espatllar el ventilador. Vaig avisar el tècnic perquè vingués a mirar-lo i em va dir que no sabia quan podria passar. Finalment ha vingut i m’ha dit que no podrà arreglar-lo que és massa vell i que he de canviar-lo. Però si només fa quatre anys que vaig comprar-lo!

Exercici 2:
1.- La pilota, no tinc prou traça per xutar-la.
2.- El pany, no tinc prou traça per arreglar-lo.
3.- Els mitjons, no tinc prou traça per cosir-los.
4.- De bunyols, no tinc prou traça per fregir-ne.
5.- Això, no tinc prou traça per acabar-ho.

1.- El sol, fa massa calor per prendre’l.
2.- De refrescos, fa massa calor per prendre’n.
3.- L’exposició, fa massa calor per veure-la.
4.- Els paraigües, fa massa calor per estendre’ls.
5.- Tot allò, fa massa calor per veure-ho.

Exercici 3:
1.- Va perdre les claus, però ja va trobar-les.
2.- Es van espatllar els frens del cotxe, però ja vaig arreglar-los.
3.- Es va fondre la bombeta, però ja vaig canviar-la.
4.- Es va foradar el tub d’escapament, però ja vaig reparar-lo.
5.- Es van trencar els vidres, però ja vaig canviar-los.
6.- Es va embrutar el seient, però ja vaig netejar-lo.
7.- Es van deixar els llums encesos, però ja vaig apagar-los.
8.- Em van caducar les targetes, però ja vaig renovar-les.

Exercici 4:
1.- Està bé aquest telèfon. On vas comprar-lo?
2.- M’interessen aquests discos. D’on vau treure’ls?
3.- Van portar els electrodomèstics a casa seva i van enviar-li el mateix dia la factura.
4.- Al mateix operari, vol demanar-li que vingui a arreglar l’estufa.
5.- Arreglar l’aire condicionat, no vam aconseguir-ho, després de provar-ho tota la tarda.
6.- Si volem penjar el llum, primer hem de treure’l de la capsa.
7.- Instal·lem l’extractor o voleu deixar-ho per demà?
8.- Els mobles, van haver de moure’ls per poder arreglar l’interruptor.

Substitució pronominal

2011-01-24T12:52:00.001+01:00

Els pronoms són aquells elements gramaticals que ens indiquen que un determinat element ha estat substituït.
Segons la funció sintàctica de l’element que substitueixen (CD, CI, CC...), hi haurà diferents pronoms.

Pronom // Verbs acabats en –AR, -ER o -IR // Verbs acabats en -RE

EL   //   Vaig deixar-lo   //   Vaig treure’l   (el cotxe)
LA   //   Vaig deixar-la   //   Vaig treure-la   (la camisa)
ELS   //   Vaig deixar-los   //   Vaig treure’ls   (els fulls)
LES   //   Vaig deixar-les   //   Vaig treure-les   (les claus)
EN   //   Vaig deixar-ne   //   Vaig treure’n   (de diners)
HO   //   Vaig deixar-ho   //   Vaig treure-ho   (tot això)
LI   //   Vaig deixar-li   //   Vaig treure-li   (a ell / a ella)

• Forma reforçada: davant d’un verb que comença per consonant
• Forma elidida: davant d’un verb que comença per vocal
• Forma plena: darrere d’un verb que acaba per consonant
• Forma reduïda: darrere d’un verb que acaba per vocal
Cal recordar: L’apòstrof s’escriu com més a la dreta millor.

Exemples:
- Què t’ha passat al braç?
- Vaig tenir problemes amb el cotxe...
- Un accident?
- No, es va espatllat i vaig dur-lo al mecànic.
- Però, i això del braç?
- Quan vaig anar a buscar-lo, em van donar la factura de la reparació i em vaig adonar que no duia diners per pagar-la.
- I el mecànic et va fer això?!
- No! Vaig anar a trobar la meva dona per demanar-li diners, però tampoc en tenia i em va deixar la seva targeta per treure’n al caixer.
- Ah! Et van atracar al banc, doncs?!
- No! Vols saber com em vaig fer això o no vols saber-ho?
- Sí, clar!
- Doncs resulta que sortint del caixer, vaig relliscar i vaig caure!

Exercici 1:
Completa els textos substituint la paraula en negreta i color pel pronom adequat.

Ahir es va espatllar la rentadora. Vaig avisa el tècnic perquè vingués a mirar-___ i em va dir que no sabia quan podria passar. Finalment ha vingut i m’ha dit que no podrà arreglar-___, que és massa vella i que he de canviar-___. Però si només fa quatre anys que vaig comprar-___!

Ahir es va espatllar el ventilador. Vaig avisar el tècnic perquè vingués a mirar-___ i em va dir que no sabia quan podria passar. Finalment ha vingut i m’ha dit que no podrà arreglar-___, que és massa vell i que he de canviar-___. Però si només fa quatre anys que vaig comprar-___!

Exercici 2:
Completa les frases amb cadascuna de les paraules següents:

El pany / Això / De bunyols / Els mitjons / La pilota
1.- _________, no tinc prou traça per xutar-la.
2.- _________, no tinc prou traça per arreglar-lo.
3.- _________, no tinc prou traça per cosir-los.
4.- _________, no tinc prou traça per fregir-ne.
5.- _________, no tinc prou traça per acabar-ho.

L’exposició / Els paraigües / Tot allò / El sol / De refrescos
1.- _________, fa massa calor per prendre’l.
2.- _________, fa massa calor per prendre’n.
3.- _________, fa massa calor per veure-la.
4.- _________, fa massa calor per estendre’ls.
5.- _________, fa massa calor per veure-ho.

Exercici 3:
Omple els espais buits amb el pronom adequat:

1.- Va perdre les claus, però ja va trobar-les.
2.- Es van espatllar els frens del cotxe, però ja vaig arreglar____.
3.- Es va fondre la bombeta, però ja vaig canviar____.
4.- Es va foradar el tub d’escapament, però ja vaig reparar____.
5.- Es van trencar els vidres, però ja vaig canviar____.
6.- Es va embrutar el seient, però ja vaig netejar____.
7.- Es van deixar els llums encesos, però ja vaig apagar____.
8.- Em van caducar les targetes, però ja vaig renovar____.

Exercici 4:
Omple els espais buits amb -li, -ho, -lo, -los, ‘l, ‘ls, segons convingui:

1.- Està bé aquest telèfon. On vas comprar____?
2.- M’interessen aquests discos. D’on vau treure____?
3.- Van portar els electrodomèstics a casa seva i van enviar____ el mateix dia la factura.
4.- Al mateix operari, vol demanar____ que vingui a arreglar l’estufa.
5.- Arreglar l’aire condicionat, no vam aconseguir____, després de provar____ tota la tarda.
6.- Si volem penjar el llum, primer hem de treure____ de la capsa.
7.- Instal•lem l’extractor o voleu deixar____ per demà?
8.- Els mobles, van haver de moure____ per poder arreglar l’interruptor.

Solucions als exercicis de superlatius

2011-01-18T18:50:00.000+01:00

Exercici 1:
- Moltíssima / tardíssim / elegantíssim / divertidíssima / emocionantíssima / perillosíssim / entusiasmadíssim
- Caríssima
- Baratíssima

Exercici 2:
a- Hervé, és difícil fer aquest castell? - Sí, és dificilíssim.
b- Laia, són bons els meus fresons? - Sí, són boníssims.
c- Marc, feu moltes activitats a Baó? - Sí, en fem moltíssimes.
d- Mireia, és difícil plantar patates ? - No, és facilíssim.
e- L’hortolà us sembla simpàtic? - Sí, és simpatiquíssim.
f- Maria, és ràpid el vostre autobús? - No, és lentíssim.

Els Superlatius

2011-01-10T13:50:00.000+01:00

Quan volem incrementar la qualitat que expressa un adjectiu podem fer-lo servir en grau superlatiu.

– Hi ha superlatius regulars que es formen afegint –íssim/a al lexema: novíssimes, fidelíssim, simpatiquíssima.
– D’altres són irregulars: òptim (molt bo), paupèrrim (molt pobre), mínim (molt petit), ínfim (molt baix).

Així doncs, amb les terminacions –íssim / -íssims per al masculí –íssima / -íssimes per al femení, donem a un adjectiu el significat màxim. També podem utilitzat aquestes terminacions amb els adverbis de quantitat molt i poc, i amb els de temps tard i aviat.

- Les festes majors m’agraden moltíssim.
- Hi havia moltíssima gent. Són festes divertidíssimes.

gran -> grandíssim / grandíssima
jove -> joveníssim / joveníssima
bo -> boníssim / boníssima

Exercici 1:

- L’altre dia vaig anar al circ. Hi havia (molta) _____________ gent. Van ser més de tres hores d’espectacle. Així que es va acabar (tard) _____________. Però valia la pena. Va ser tal com m’ho imaginava. El presentador anava (elegant) _____________, amb frac i barret de copa. L’actuació dels pallassos va ser (divertida) _____________ i la dels trapezistes, (emocionant) _____________. També hi havia un domador de tigres. A mi allò em semblava (perillós) _____________. Va ser un gran espectacle. Tothom va marxar (entusiasmat) _____________.

- Segur que l’entrada era (cara) _____________.

- Home, la meva entrada em va costar sis euros, però l’entrada per a la canalla era (barata) _____________.

Exercici 2:

a- Hervé, és difícil fer aquest castell? - Sí, és dificilíssim.
b- Laia, són bons els meus maduixots? - Sí, són __________.
c- Marc, feu moltes activitats a l'escola? - Sí, en fem __________.
d- Mireia, és difícil plantar patates? - No, és __________.
e- L’hortolà us sembla simpàtic? - Sí, és __________.
f- Maria, és ràpid el vostre autobús? - No, és __________.

Per celebrar les festes

2010-12-16T11:29:00.003+01:00

Ens acomiadem fins després de Reis, que tornarem a penjar teoria i exercicis sobre qüestions lingüístiques, però no us perdeu les activitats que tenim programades:

Veniu avui, 16 de desembre, al Centre d’autoaprenentatge de català de la Massana, a les 20.30, a veure:

Retalls de vida

Els intèrprets són l’Esteve Albarran
com a músic i l’Anna Gabernet com a narradora.

El CAA de la Massana és a l’avinguda del Través, 45, 1r pis. El telèfon és el 838 058.

Quina de Nadal 2010

Com cada any, volem celebrar amb vosaltres que s’apropa el Nadal amb una quina.

El dilluns 20 de desembre a les 20.30 al CAA d’Escaldes.

Adreça: avinguda Fiter i Rossell, 71, 4t. Telèfon 829 240.

2010-12-16T09:49:00.000+01:00

Solucions als exercicis de l’imperfet

1. es deien/ vivien/ tenien /cuidaven/ era/ hi havia/ eren/ estaven/ passaven/ esperaven/ anàvem/ feien

2. feia/ deien/ demanava/ feia/ deies/ feies/ vèieu/ insistíem/ feien/ fèiem/ demanava/ havíem

2010-12-07T12:16:00.001+01:00

L’imperfet

Cal utilitzar l’imperfet per expressar una acció inacabada en el passat. Fixa’t que la terminació d’imperfet dels verbs de la primera conjugació és -ava. A més, els verbs acabats en -er, -re i -ir coincideixen en la terminació de l’imperfet, que és -ia. Ara bé, als verbs acabats en -ndre, la terminació d’imperfet és la que correspon als verbs de la segona conjugació, però sense la consonant -d- a l’arrel.

esternudar saber tenir estendre

Jo esternudava sabia tenia estenia

Tu esternudaves sabies tenies estenies

Ell,vostè esternudava sabia tenia estenia

Nosaltres esternudàvem sabíem teníem esteníem

Vosaltres esternudàveu sabíeu teníeu esteníeu

Ells,vostès esternudaven sabien tenien estenien

Exercicis

1. Omple els espais buits del text amb la forma adequada del verb entre parèntesis:

Els meus avis (dir-se)_____________ Josep i Rosa. (Viure)___________ en un poble de muntanya. (Tenir)____________ un hort i (cuidar)_____________ vaques i gallines. Aquella (ser)_____________ una vida molt diferent a la d’ara. No (haver-hi)___________ ni televisió ni telèfon. Al poble, els hiverns (ser)__________ molt freds però els avis (estar)___________ acostumats a les baixes temperatures i a la neu. (Passar)_____________ llargues hores a la vora del foc i (esperar)____________ el bon temps. Nosaltres els (anar)____________ a veure a l’estiu quan els pares (fer)___________ vacances.

2. Fes el mateix que en l’exercici anterior:

Ahir a la nit, mentre jo (fer) __________una truita per sopar, els nens (dir)__________ que volien veure els dibuixos animats del Shin-Shan i el Miquel em (demanar)____________ diners per al cap de setmana. Ja (fer)__________ estona que m’estaven atabalant i tu no (dir)_________ res. Vaja, que (fer)__________ el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (veure) __________ fantasmes i l’avi i jo (insistir)___________ que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) ___________ obres a casa. Tots plegats (fer)___________ tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan jo us (demanar)____________ que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb una llanterna a la mà, ens van dir que no (haver)_________ de patir, que la tempesta ja s’allunyava i que aviat tornaria l’electricitat.

Pregunta del mes

2010-11-29T18:38:00.000+01:00

En aquest diàleg hi ha més d’un error:
"— Xavier, saps quina hora és?
— Ja seran quarts de tres, però espera un moment, que no porto el rellotge i ho tinc que comprovar."

Corregeix-lo i envia’ns-el ben escrit a qualsevol de les adreces següents: escaldes_caa@govern.ad, encamp_caa@govern.ad, elpas_caa@govern.ad, lamassana_caa@govern.ad o caaandorra@gmail.com. Tenim regals per a les tres primeres persones que contestin correctament.

Solucions dels exercicis sobre el futur

2010-11-29T18:36:00.000+01:00

1. despatxarà, s’encarregarà, cobrareu, oferireu, faràs, reposaràs, substituiràs, repartiran, conduirà, treballarem, complirem, exigiré, manaré.

2. voldràs, voldran, podré, voldrà, podreu, podrem.

La perífrasi de probabilitat

2010-11-29T18:34:00.001+01:00

Per expressar probabilitat en català cal utilitzar el verb deure, conjugat en alguna de les sis persones verbals, seguit d’un verb en infinitiu.

Exemple:

(jo) dec ser
(tu) deus ser
(ell, ella, vostè) deu ser
(nosaltres) devem ser
(vosaltres) deveu ser
(ells, elles, vostès) deuen ser

Exercici

1. Practica la perífrasi d’obligació omplint els espais buits del text següent:

Hola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu ____________ ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui, vosaltres _____________ ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noies _____________ ser les caixeres i aquell noi vestit de blanc ______________ ser el carnisser. Però suposo que _______________ ser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo ______________ ser el reposador, oi? Doncs au, a la feina!

2010-11-22T12:26:00.001+01:00

Solucions dels exercicis:

Exercici 1
1- S'ha de ser
2- Ha de tenir
3- Cal que tingui
4- Cal ser
5- Cal que siguis
6- Cal que sigui
7- S'ha d'estudiar
8- S'hauria de tenir
9- Cal que sigui
10- S'hauria de ser

Exercici 2
1- Aquesta paleta és molt forta i corpulenta.
Aquests paletes són molt forts i corpulents.
Aquestes paletes són molt fortes i corpulentes.
2- Les científiques són intel·ligents, però una mica distretes.
El científic és intel·ligent, però una mica distret.
La científica és intel·ligent, però una mica distreta.
3- Per ser auxiliar de vol has de ser amable i comunicativa.
Per ser auxiliars de vol heu de ser amables i comunicatius.
Per ser auxiliars de vol heu de ser amables i comunicatives.
4- Aquests infermers són llestos i organitzats.
Aquesta infermera és llesta i organitzada
Aquest infermer és llest i organitzat.
5- Un bon professor ha de ser espavilat i treballador.
Unes bones professores han de ser espavilades i treballadores.
Uns bons professors han de ser espavilats i treballadors.
6- Per ser una bona enginyera, has de ser responsable i eficient.
Per ser uns bons enginyers, heu de ser responsables i eficients.
Per ser unes bones enginyeres, heu de ser responsables i eficients.
7- Unes bones àrbitres han de ser puntuals i dinàmiques.
Un bon àrbitre ha de ser puntual i dinàmic.
Una bona àrbitra ha de ser puntual i dinàmica.
8- Un bon lampista ha de ser ràpid i seriós.
Unes bones lampistes han de ser ràpides i serioses.
Uns bons lampistes han de ser ràpids i seriosos.
9- Per ser una bona política has de ser sociable i discreta.
Per ser uns bons polítics heu de ser sociables i discrets.
Per ser unes bones polítiques heu de ser sociables i discretes.
10- L'home periodista, si vol tenir èxit, ha de ser actiu i simpàtic.
Les dones periodistes, si volen tenir èxit, han de ser actives i simpàtiques.
Els homes periodistes, si volen tenir èxit han de ser actius i simpàtics.

El futur dels verbs en -ar i en -ir

2010-11-22T12:12:00.002+01:00

El futur dels verbs en -ar i dels verbs en -ir es conjuga de forma regular. A més, la terminació de futur del verb irregular fer és la mateixa que la dels verbs en -ar i la terminació del verb anar, que també és irregular, és igual que la dels verbs en -ir.

El futur dels verbs en -er i en -re

El futur de la majoria dels verbs en -er i en -re també es conjuga de manera regular. El verb voler és irregular perquè afegim una -d- entre l’arrel i la terminació verbal. El futur del verb poder es conjuga de la mateixa manera perquè la -d- ja forma part de l’arrel.

Practica-ho completant els textos següents amb els verbs conjugats en futur.

1.
Demà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar) ______________ a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) ______________ de la carnisseria i la xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) ______________ els clients a la caixa i els (oferir) _______________ el servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) _____________ les comandes i (reposar) _______________ els productes. Ah! I si cal (substituir) ________________ la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repartir) _______________ els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) ________________ la futgoneta, perquè fa més anys que té carnet de conduir. Estic segura que tots junts (treballar) _______________ com un equip i que (complir) _______________ amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) ______________ puntualitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregada, (manar) ________________.

2.
— Maria, quan (voler) ________________ fer vacances aquest any?

— M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) ________________ fer les altres companyes?

— Ui, a l’agost, segur!

— Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) ________________ ocupar-me de tot.

— No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) _______________ fer vacances al juliol i entre totes dos (poder) _________________ atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!

— Perfecte! I a la tarda (poder) ________________ obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb la calor que fa, no ve ningú tan aviat.

— Ja en parlarem.

2010-11-16T10:13:00.002+01:00

Solucions dels exercicis

A- Omple els espais buits amb la forma adequada de la perífrasi Haver de:

1- Jo he d'escriure el meu currículum.
2- Tu has de saber saludar correctament.
3- El director ha de tenir en compte la teva experiència.
4- Nosaltres hem de ser més educats.
5- Tu i el Martí heu d'acabar la feina aquesta tarda.
6- Jo he d'anar a Correus.
7- Els representants han d'arribar d'hora.
8- La secretària i jo hem de venir cada dia.
9- Vosaltres heu de telefonar a l'administrador.

B- Omple els espais buits amb una forma adequada de la perífrasi Haver de i el verb que hi ha entre parèntesis:

1- Jo m'he d'esperar (esperar-se) aquí una estona.
2- El Miquel s'ha de treure (treure's) el barret.
3- Nosaltres ens hem d'asseure (asseure's) i esperar.
4- Vosaltres no us heu de gronxar (gronxar-se) amb la cadira.
5- Tu no t'has de recolzar (recolzar-se) a la taula.
6- L'Elisa i l'Andreu no s'han de distreure (distreure's) tan sovint.
7- Ells s'han d'aixecar (aixecar-se) i saludar.
8- Jo no m'he de moure (moure's) tant.
9- El Pau i tu us heu d'amagar (amagar-se) darrere la porta.

La perífrasi d'obligació

A banda de l'expressió HAVER DE..., en català també podem utilitzar la perífrasi CALDRE (més infinitiu) o CALDRE QUE (més subjuntiu) per donar instruccions, consells o expressar requisits. Es pot conjugar de manera impersonal sense referir-se a ningú en concret, o personal, fent referència a una persona determinada, amb l'oració subordinada en present de subjuntiu i introduïda per QUE.
ex: Per ser un bon professor, cal tenir molta paciència.
Si vols ser un bon professor, cal que tinguis molta paciència.

Flèxió de gènere

El gènere de les professions

La formació del femení (i també del plural) de les professions segueix les normes de formació del femení (i també del plural) de l'adjectiu.
Els noms acabats en -òleg fan el femení en -òloga: filòleg - filòloga.
Hi ha noms masculins als quals s'ha d'afegir la terminació -essa per formar el femení: metge - metgessa
En alguns casos el nom és invariable i per tant té una única forma per al masculí i per al femení. LLavors fem servir l'article per determinar el gènere: el / la periodista, el / la comptable...

Exercicis

Transforma les frases intercanviant les formes entre els verbs haver i caldre, mantenint les estructures personals i impersonals.

1- Per ser advocat cal ser molt seriós - S'ha de ser
2- Un bon taxista cal que tingui molta paciència.
3- Un cantant ha de tenir bona presència.
4- Per ser porter s'ha de ser espavilat.
5- Per ser policia has de ser alt.
6- Un bon cambrer ha de ser atent i amable.
7- Per ser metge cal estudiar molt.
8- Per ser un bon escriptor caldria tenir molta imaginació.
9- Un bon cuiner ha de ser delicat.
10- Per ser una bona jutgessa caldria ser formal.

2- Canvia el gènere de les frases. Després canvia el nombre de totes dos.

1- Aquest paleta és molt fort i corpulent.
2- Els científics són intel·ligents, però una mica distrets.
3- Per ser auxiliar de vol has de ser amable i comunicatiu.
4- Aquestes infermeres són llestes i organitzades.
5- Una bona professora ha de ser espavilada i treballadora.
6- Per ser un bon enginyer, has de ser responsable i eficient.
7- Uns bons àrbitres han de ser puntuals i dinàmics.
8- Una bona lampista ha de ser ràpida i seriosa.
9- Per ser un bon polític has de ser sociable i discret.
10- La dona periodista, si vol tenir èxit, ha de ser activa i simpàtica.

Veus 2, Publicacions de l'Abadia de Montserrat

La pregunta del mes

Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

2010-11-08T14:21:00.005+01:00

Solucions dels exercicis:

Recepta de cuina
Deixeu-la, doneu-los, arrebosseu-les, enganxeu-hi, prement-la, poseu-los

Frases fetes

1- Com bunyols dins mel        D de manera escaient
2- De pa sucat amb oli            F de poca importància
3- Ésser de bona pasta           C tenir bon caràcter
4- Ésser fet i pastat com...      G assemblar-se molt a...
5- Ésser la nata                       A ésser la cosa millor
6- Estar fet de pasta de panadó     B ésser molt bo
7- Passar pel sedàs  C ser objecte d'observació o crítica minuciosa

Perífrasi d'obligació

En català per expressar l'obligació podem fer servir l'expressió HAVER DE (més infinitiu).
Ex: He d'anar a treballar.
Es pot conjugar de manera impersonal, sense referir-se a ningú en concret, o personal fent referència a algú determinat.
Ex: Has de treure la pols. S'ha de treure la pols.

He de...         M'he de...
Has de...       T'has de...
Ha de...         S'ha de...
Hem de...      Ens hem de...
Heu de...       Us heu de...
Han de...       S'han de...

Exercicis:

A- Omple els espais buits amb la forma adequada de la perífrasi Haver de:

1- Jo HE D'escriure el meu currículum.
2- Tu ---------- saber saludar correctament.
3- El director ---------- tenir en compte la teva experiència.
4- Nosaltres ---------- ser més educats.
5- Tu i el Martí ---------- acabar la feina aquesta tarda.
6- Jo ---------- anar a Correus.
7- Els representants ---------- arribar d'hora.
8- La secretària i jo ---------- venir cada dia.
9- Vosaltres ---------- telefonar a l'administrador.

B- Omple els espais buits amb una forma adequada de la perífrasi Haver de i el verb que hi ha entre parèntesis:

1- Jo M'HE D'ESPERAR aquí una estona. (esperar-se)
2- El Miquel ---------- (treure's) el barret.
3- Nosaltres ---------- (asseure's) i esperar.
4- Vosaltres no ---------- (gronxar-se) amb la cadira.
5- Tu no ---------- (recolzar-se) a la taula.
6- L'Elisa i l'Andreu no ---------- (distreure's) tan sovint.
7- Ells ----------(aixecar-se) i saludar.
8- Jo no ----------(moure's) tant.
9- El Pau i tu ---------- (amagar-se) darrere la porta.

     Nivell Llindar 2, Edicions l'Àlber

La pregunta del mes
Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

2010-10-27T19:52:00.003+02:00

Solució de l'exercici

Confirma, assegura't, preveu, sigues, avisa, tingues, vesteix, vagis, redueix, recorda, saluda, dóna, mostra't, comporta't, seu, vigila, intenta, creuis, seguis, donis, juguis, procura, estigues, deixa, aprofita, destaca, expressa't, responguis, facis, dóna, demana-li.

Sabeu com es fan els panellets?

Ompliu els buits d'aquesta recepta de gastroteca.cat amb els pronoms que falten.

Ingredients:
Per fer la pasta de massapà:
500 g- Ametlla en pols
500 g- Sucre
100 g- Moniato cuit
75 g- Clara d'ou
600 g- Ametlla trencada
3- Ous

Preparació:

Feu una massa fina barrejant i treballant bé tots els ingredients.
Deixeu----- reposar a la nevera un mínim de 24 hores, embolicada en un drap humit.
Feu boles de massapà d'uns 20 g, doneu----- una forma ovalada, arrebosseu----- amb ou i enganxeu----- l'ametlla tallada fina prement----- una mica.
Pinteu els panellets d'ou.
En una llauna untada amb oli poseu----- al forn a 230- 250ª uns 10 minuts, fins que quedin rossos.

Hi ha moltes varietats de panellets, només cal que hi afegiu més ingredients: pinyons, xocolata, coco...

Frases fetes
Relaciona les frases fetes amb el seu significat

1- Com bunyols dins mel
2- De pa sucat amb oli
3- Ésser de bona pasta
4- Ésser fet i pastat com...
5- Ésser la nata
6- Estar fet de pasta de panadó
7- Passar pel sedàs

A- Ésser la cosa millor
B- Ésser molt bo
C- Ser objecte d'observació o crítica minuciosa
D- De manera escaient
E- Tenir bon caràcter
F- De poca importància
G- Assemblar-se molt a...

La pregunta del mes
Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

2010-10-20T13:30:00.037+02:00

Què cal fer en una entrevista de selecció de personal?

En aquest exercici us donem pautes del que cal fer en una entrevista de feina. Ompliu els buits amb la forma verbal adequada en imperatiu o subjuntiu.

Abans de l'entrevista
_____________ (confirmar) el lloc de l'entrevista i el nom de la persona que t'entrevistarà.
______________'t (assegurar-se) d'on has d'anar per no arribar tard i ____________ (preveure) el temps necessari per arribar-hi. __________ (ser) puntual. Si per un fet important preveus que hi has d'arribar tard, ____________ (avisar) abans a l'empresa per canviar l'hora de l'entrevista.
___________ (tenir) cura de la teva imatge i de la higiene personal. ____________ (vestir) de manera correcta d'acord amb la teva forma de ser, però no _________ (anar) gaire informal o extravagant. És preferible una imatge més formal i clàssica. _____________ (reduir) els accessoris, maquillatge i perfum. _____________ (recordar) que l'entrevistador/a s'ha de fixar en el que dius, no en el teu aspecte.

Durant l'entrevista
_________________ (saluda) l'entrevistador/a pel seu nom, mirant-lo als ulls i donant-li la mà de forma enèrgica (no excessivament), perquè la primera impressió és decisiva.
______________ (donar) imatge de naturalitat i confiança en tu mateix /a. ___________'t (mostrar-se) relaxat/ ada, però sense exagerar. _________________ (comportar-se) de forma amable i cordial. _____________ (seure) de manera que sempre mantinguis el contacte visual amb l'entrevistador/a.
____________ (vigilar) la teva comunicació no verbal (gestos, moviments...), ______________(intentar) no tenir una actitud tímida, ni tensa, ni nerviosa, ni agressiva, ni impacient o de dubte. No _____________ (creuar) ni els braços, ni les cames, ni ___________ (seure) damunt les mans.
No ____________ (donar) cops a terra amb els peus ni __________ (jugar) amb objectes propers. ____________ (procurar) mantenir els peus quiets i les mans creuades.
_____________ (estar) atent/a tota l'estona. _______________ (deixar) que l'entrevistador /a dirigeixi l'entrevista però ______________ (aprofitar) les oportunitats per parlar i mostrar el teu interès per l'empresa. _____________ (destacar) els aspectes de la teva personalitat i experiència que puguin ser útils per a l'empresa.
______________'t (expressar-se) correctament, de manera clara i concreta. No __________ (respondre) amb monosíl·labs ni ____________ (fer) servir termes negatius.

Al final de l'entrevista
Abans de sortir ______________ (donar) les gràcies a l'entrevistador /a pel seu temps i _____________-li (demanar) una targeta de visita. Així tindràs les seves dades i podràs enviar-li una carta d'agraïment.

(Nivell Bàsic 3, Castellnou)

La pregunta del mes

Què us han semblat aquests consells?
Penseu que us poden ajudar en una entrevista de feina?
Animeu-vos a escriure per donar la vostra opinió o explicar la vostra experiència. L'escrit més original s'endurà un premi!
El text ha de tenir un mínim de 50 paraules i el podeu enviar a: elpas_caa@govern.ad

Avís d’exàmens oficials de nivell A, B i C de llengua catalana

2010-10-18T11:03:00.001+02:00

(BOPA núm. 58, any 22, del 13 d’octubre del 2010)

Lloc i dates d’inscripció

Servei de Tràmits del Govern, del 25 d’octubre al 5 de novembre del 2010

Preu: 17,15 euros

Documentació

Passaport o document oficial d’identitat (també s’ha de portar el dia de la prova)

Calendari d’exàmens

Nivell A

Divendres 19 de novembre del 2010, de les 21 a les 23 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Nivell B

Divendres 19 de novembre del 2010, de les 18 a les 20.30 h

Dissabte 20 de novembre del 2010, de les 15 a les 17.30 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Nivell C

Dissabte 20 de novembre del 2010, de les 9 a les 12 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Publicació de notes: 6 de desembre del 2010 a la web www.aiae.ad o al tel. 741465.

Revisió d’examen: 14 de desembre del 2010 de 9 a 13 h al Centre de Formació Professional d’Aixovall. Atenció: cal conservar l’imprès de recepció / ingrés i sol•licitar la consulta al Servei de Tràmits del Govern entre el 6 i el 10 de desembre.

2010-09-14T13:57:00.004+02:00

Cursos gratuïts de català i història

Aquesta setmana comencen els nous cursos de català i història.
Us recordem que també podeu venir als Centres d'Autoaprenentatge de Català per aprendre la llengua o millorar el vostre nivell.

Us hi esperem!

Millorem la llengua

2010-06-28T16:29:00.015+02:00

Solucions dels exercicis

1.
a) ho
b) ho
c) ho
d) n’
e) l’
f) n’
g) ho
h) ho

2.
a) està
b) és
c) és
d) està
e) és
f) està
g) és
h) és
i) està
j) és

La carta formal

La carta formal té unes característiques més rigoroses que la carta personal, tant pel que fa a l’estructura com a la redacció de la informació.

El tractament amb què ens adrecem al destinatari pot ser vós / vostè / vostès.

Consells pràctics per redactar una carta formal

1. Estructura

Les parts del text de la carta són el nom i l’adreça de qui envia la carta; el nom, el càrrec –si escau– i l’adreça del destinatari; la salutació inicial; el cos –que normalment conté diversos paràgrafs–, i la salutació final amb la signatura. A sota de la signatura, hi hem de posar el nom de la persona que escriu i, si convé, el càrrec.

A dalt de tot hi sol anar la data (que també es pot posar al final de tot).

2. Tractament de la persona destinatària

a) Vostè: (li, el, la, -lo, -la, l’, ‘l, el seu.../ verb en 3a persona del singular).

b) Vós: (us, -vos, -us, el vostre.../ verb en 2a persona del plural). Molt habitual en les comunicacions escrites.

Un cop hem decidit el tractament que volem fer servir l’hem de mantenir en tot el document.

3. Tractament de la persona emissora

Per a la persona que emet la carta, s’ha de fer servir la primera persona del singular (jo), o bé en alguns casos –en l’anomenat plural de modèstia o per parlar en nom d’un servei o un col•lectiu determinat¬– en primera persona del plural (nosaltres). Cal evitar la tercera persona (ells/elles) per fer referència a qui envia la carta (*us saluda atentament) si la persona que saluda sóc jo. Tampoc s’han de fer servir les formes impersonals com ara *Se us convoca en lloc de Us convoco / Us convoquem / La Direcció us convoca...

4. El lloc i la data

Es pot posar a dalt de tot o a baix de tot. El més important és que sigui fàcil de localitzar pels nostres destinataris. Per això convé que com a institució, com a empresa o com a particulars triem una manera i la mantinguem a tots els documents. La forma habitual és Andorra la Vella, 15 de setembre del 2008 o bé Andorra la Vella, 15 de setembre de 2008.

5. Objecte

Es tracta d’una frase concisa que ha de donar una idea de l’assumpte o objecte de la carta. No és obligatori però és molt útil en les cartes professionals, perquè resumeix el contingut del document.

A títol orientatiu, esmentem algunes possibilitats d’objecte:

Agraïment per la vostra gestió
Avís de recepció
Comanda de material
Oferiment de serveis
Propera obertura
Retorn de la mercaderia
Sol•licitud d’informació
Sol•licitud de feina
Tramesa de documents

6. Salutació

Cal tenir present si ens adrecem a un home o a una dona o a un grup de persones. Si l’adrecem a diverses persones, podem fer servir Senyor/a, Distingit/ida senyor/a, o bé la forma masculina plural: Senyors,

Tractament                  Exemples de salutació inicial             Exemples de salutació final

Tractaments protocol•laris Molt Il•lustre Senyora / Honorable Senyor       Molt atentament,
VÓS                                        Distingida senyora,                                          Atentament,
VOSTÈ                                   Senyor, / Senyora,                                           Atentament,


Exercici

Escriu la carta de motivació que acompanyaria el teu currículum si busquessis feina. Pots enviar-nos la carta per corregir als centres d'Encamp i Escaldes-Engordany, que estaran oberts al juliol i l'agost.

Millorem la llengua

2010-06-22T11:15:00.001+02:00

Solucions dels exercicis

1.
en lloc
en lloc
enlloc
baix
sota
quan
quan
quant

2.
tan
tant
tant
tan
tant
tan
tant
tan
tan
tant
tant
tan

L’Atribut

És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).
El Joan és malvat.
La metgessa és competent.

Els verbs copulatius fan de lligam entre el Subjecte i l’Atribut. Tenen un contingut semàntic tan reduït que gairebé és nul. Per això se’ls anomena “verbs copulatius”:
L’home vell. → L’home és vell.

L’Atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte:
La dona és vella.
Els nois són joves.

Un Atribut pot ser representat per les estructures següents:

- Un Sintagma nominal:
Alguns països del sud són estats moderns.

- Un adjectiu / Complement del nom:
La Maria estava furiosa.

- Un Sintagma preposicional / Complement del nom:
Aquest aparell és de fabricació estrangera.

Substitució pronominal de l’Atribut

Un Atribut pot ser substituït per:

a) EL, LA, ELS, LES si l’Atribut és introduït per un article o un determinant demostratiu o possessiu:
Aquella noia és l’Anna. → Aquella noia l’és.

b) HO si l’Atribut és indeterminat: un Sintagma nominal sense l’article, ni el demostratiu, ni el possessiu; un adjectiu; una oració; etc.:
És metge? Sí, ho és.

c) EN, en oracions en què volem remarcar l’Atribut, donar-hi èmfasi, o quan l’Atribut va precedit d’un mot que indica quantitat:
Que n’és, de bonic!

Els verbs SER i ESTAR

Ser (o ésser) i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s’usen adequadament.

Usos del verb ser

1. Fem servir el verb SER quan expressem localització sense indicar-ne la durada; de vegades també fem servir el verb haver-hi:
On és, el ganivet? És a la cuina.
Que hi ha el Carles? No, no hi és.

2. En general, el verb ser indica qualitats permanents, definitòries o classificatòries:
El gat és un mamífer.
La Fina és infermera.

3. Altres significats:
esdevenir: Això va ser l’any de la guerra.
proximitat, possessió, pertinença: Guardeu els papers que són vostres.
manca d’enteniment: No hi és tot.

Usos del verb estar

1. Fem servir el verb estar quan expressem una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc; de vegades fem servir altres verbs: viure, residir, mantenir-se, romandre.
La Montse s’estarà tota la tarda a l’oficina.
Ja no vivim a Manresa, ara ens estem a Barcelona.

2. Amb el verb estar indiquem situacions o bé qualitats mutables, reversibles, no permanents, transitòries:
Avui estic contenta.

3. Altres significats.

apreciar: En Pere n’està molt, de les seves filles.
conviure: Ara el Lluís s’està amb els seus avis.
abstenir-se: Des d’ara m’estaré de menjar xocolata.
treballar de: Va estar dos anys d’interí a Berga.
estar pendent: L’escarola està per amanir.
estar a punt: Estic per dir-li tota la veritat.

Exercicis
1.
a) Sembla una proposta poc seriosa, però no            és.
b) Encara que sigui lluny, no              sembla.
c) La Maria és científica. Sí que        és.
d) Mira que                  arribes a ser, de tossut!
e) M’ha semblat que era el fill del Jordi però veig que no          és.
f) Aquest noi             està molt, de la seva amiga.
g) A més de ser honestos, els polítics,              han de semblar.
h) És bonica? Penso que sí que            és.

2.
a) L’Elena            malalta.
b) El meu germà          fora.
c) El meló         verd.
d) El gos            boig d’alegria.
e) Que hi ha l’Enric? Ara no hi           .
f) El mestre          dret vora la porta.
g) Aquell corredor ja             al final de la pista.
h) El menut           a dormir.
i) Ara             sopant i no s’hi pot posar.
j) Ja fa trenta anys que          a Andorra.

Millorem la llengua

2010-06-15T11:52:00.003+02:00

Solucions dels exercicis

1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar començo comença comencem
caçar caço caça cacem
llençar llenço llença llencem
escurçar escurço escurça escurcem
amenaçar amenaço amenaça amenacem
avançar avanço avança avancem

2. s/ss/c/ç
lliçó encert raça traça
estació bossa classe atroç
cançó balanç consell dansa
pesa ocell tossut policia
feliç pansa persona funció

Els adverbis

Els adverbis són mots que poden fer la funció de complements circumstancials d’un verb o d’una oració:

Vine aquí, aviat, corrents...

De vegades, en lloc d’un adverbi parlem d’una locució adverbial, perquè no és una sola paraula, sinó tota una expressió (o locució) la que fa la funció de l’adverbi:

Vine a la vora, d’hora, de dret...

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Aquí, allà, allí, ací, ençà, enllà, pertot, pertot arreu, arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre, amunt, davall, sota, dessota, avall, enlaire...

Al voltant, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, de part de, al capdamunt, dalt de tot, cap a, de dalt, al capdavall, pels volts, a l’entorn, als afores...

Observacions

1. Podem formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d’aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de), etc.

2. Cal no confondre les parelles:

pertot (adv) / per tot (prep + indef):
Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)
M’agrada la casa per tot: pel lloc, pels diners...

enlloc (adv) / en lloc (en comptes):
No l’he vist enlloc (a cap lloc)
En lloc del Lluís, vindrà l’Anna (en comptes de)

Enlaire (adv) / en l’aire (prep + SN):
No me la tireu enlaire, la pilota (amunt)
Quan va ser en l’aire, va agafar por (volant, dalt del cel)

Adverbis i locucions adverbials de temps

ara, llavors o aleshores, sempre o tothora, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany...

de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat...

Observacions

1. Cal no confondre quan / quant (quantitat). Ni els grups aleshores (adv) / a les hores (prep + SN)

2. Llavors i aleshores són sinònims. El primer mot té variants col•loquials (llavòrens, allavores...) que no utilitzem en la llengua escrita.

3. Les locucions que designen parts del dia s’expressen per mitjà de la preposició a i la part corresponent del dia: al matí, a la tarda, a la nit...

Adverbis i locucions adverbials de manera

Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, exprés, lentament, fortament, comunament... (Podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.)
A bell ull, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, a dreta llei, a les fosques, de franc, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, de dret, a poc a poc, d’amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú, fins i tot...

Observacions
1. La llengua oral ha format, per encreuament de sols i solament, la forma solsament, que cal evitar.
2. Bé / ben, i malament / mal s’alternen segons on col•loquem l’adverbi:

Ho ha escrit bé / malament.

És un llibre ben / mal escrit.
3. No tots els adverbis en –ment són de manera. També poden ser de temps (immediatament, actualment...), de lloc (externament, localment...), de quantitat (totalment, aproximadament...), d’afirmació (evidentment, certament...), etc. Quan coincideixen dos adverbis en –ment després d’un verb, no suprimim mai la terminació del primer, sinó que les conservem totes dos o suprimim la del segon:
Van marxar ràpidament i decidida(ment).

Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)

Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys...
Una mica, un poc, un xic, tant més / menys, pel cap alt / baix, ben bé, si més no, d’allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, a més (a més)...

Observacions
1. Cal distingir entre gens (adv) i res (pronom):
No m’ha dit res (cap cosa).

2. Tant / tan
S’escriu tant davant o darrere de verb i nom, i tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial. (Tant correspon en castellà a tanto i tan a tan.)

Altres adverbis

Hi ha adverbis que són de dubte, afirmació, negació... que afecten la modalitat de la frase en conjunt, i ens indiquen l’actitud del parlant respecte al que diu: afortunadament, malauradament...

Exercicis
1. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: en lloc, enlloc, baix, sota, quan, quant.

Enguany em compraré una gavardina ________ d’un abric.
__________ d’estar rondinant podries fer alguna cosa de profit!
No hi ha ningú _________.
Els veïns de _________ són molt cridaners.
Les coixineres velles són __________ les noves.
M’agrada sortir a fer un volt __________ fa sol.
__________ arribi el moment ja me’n preocuparé.
__________ costa tot això?

2. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: tan, tant

Aquest llibre és ___________ gran que no el puc posar al prestatge.
Tinc ____________ fred que no sé què posar-me.
M’agrada ________ que m’ho compraré.
_________ aviat com pugui, t’ho faré arribar.
No mengis __________ pebrot, que després tens mal d’estómac.
Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n.
Feia _________ fred que ningú no es movia de l’estufa.
Aquell país no és _______ fred com aquest.
En veure que l’esbroncaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar.
No em posis ______ gelat per postres.
Quan pintis el cel no hi posis ______ blau.
El cel no és ________ blau com tu el pintes.

Millorem la llengua

2010-06-08T17:42:00.002+02:00

Solucions dels exercicis

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > margarida
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > rosella o gallaret
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > tulipà (masculí)
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > tàpera (el fruit) / taperera (la planta)
5. orègan / menta / romaní / te > orenga (femení)
6. sàlvia / til•la / majorna / llaurer > llorer
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > poniol
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > camamilla

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col•lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

1. alzina > alzinar
2. avellaner > avellanosa o avellanar
3. faig > fageda
4. palmera > palmerar
5. pomera > pomereda o pomerar
6. pi > pineda o pinar
7. fava > favar
8. canya > canyar
9. arròs > arrossar
10. castanyer > castanyeda, castanyereda, castanyar o castanyerar

SUFIXOS:
1. -ar
2. -osa
3. -eda

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

ARBRES NO FRUITERS
roure, desmai, pollancre, xiprer, lilà

ARBRES FRUITERS
mandariner, avellaner, cirerer, magraner, prunera

PLANTES
espígol, farigola, marialluïsa, poniol, regalèssia

FLORS
camèlia, mimosa, pensament, orquídia, til•la

Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

1. Donar carabasses a algú vol dir:
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
b) Tenir un caràcter poc vigorós.

3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa

4. Partir peres vol dir:
c) Trencar la relació

5. Fer cara de pomes agres vol dir:
b) Expressar enuig o disconformitat

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ

L'origen del topònim Andorra és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent la natura. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabs van envair la península Ibèrica, les valls del Pirineu eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta mateixa denominació. D'altres autors suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".

Font: Adrian ROOM: Placenames of the World. McFarland & Company, EUA,1997; pàg. 29.

La essa sorda

En català tenim dos tipus de sons per a la S: essa sorda i essa sonora. La diferència entre els dos sons és que la essa sonora es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.

La essa final normalment és sorda, però adquireix sonoritat quan la paraula següent comença en vocal.

La essa sorda es pot representar amb les grafies següents:

a) A principi de paraula:

s: savis, seient, símbol, sord, suc...

c: davant e, i: cendrer, cirera...

b) Entre vocals:

ss: passar, massa, metgessa...

c, davant e, i: places, nació...

ç, davant a, o, u: caça, feliços, traçut...

c) Entre vocal i consonant i viceversa:

s: dansa, pista...

c, davant e, i: dolces, endolcir...

ç, davant a, o, u: dolça, dolços, forçut...

d) A final de paraula:

s: ros, mas, tros...

ç: dolç, lluç, braç...

Observacions

- S’escriuen amb ç els sufixos de derivació –ança, -ença: enyorança, recança, , esperança, temença... (No són derivats cansa, dansa, pansa, defensa...)
- S’escriuen amb ss els mots formats pels sufixos –assa, -essa, -issa, -ussa: barcassa, pinassa, alcaldessa, metgessa, trencadissa, gentussa...
- Després dels prefixos que hi ha a les paraules següents no s’escriu mai ss, encara que la essa vagi entre vocals i la pronúncia sigui sorda: asimetria, antesala, antisocial, contrasentit, monosíl•lab, sobresortir, ultrasò, bisexual...
- Cal recordar les paraules següents, ja que sovint es pronuncien sonores en lloc de sordes: abadessa, comtessa, metgessa...; agressió, agressor, emissió, emissor, opressió, opressor...; etcètera, frontissa, gessamí, poncella, discussió, dissoldre, excessiu, velocitat, dissident, premissa...

Exercicis

1. Completa les sèries següents:

alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem

començar __________ __________ __________

caçar __________ __________ __________

llençar __________ __________ __________

escurçar __________ __________ __________

amenaçar __________ __________ __________

avançar __________ __________ __________

2. Escriu s/ss/c/ç:

lli__ó en__ert ra__a tra__a

esta__ió bo__a cla__e atro__

can__ó balan__ con__ell dan__a

pe__a o__ell to__ut poli__ia

feli__ pan__a per__ona fun__ió

L'impacte de la immigració a Andorra

2010-06-03T16:36:00.008+02:00

L'impacte de la immigració a Andorra

dilluns 7 de juny del 2010, a les 18 h
Sala d’actes del Centre Cultural de la Llacuna d’Andorra la Vella.

Presentació a càrrec dels autors:
Dra. Maria Jesús Lluelles, coordinadora de la publicació i els autors Montserrat Badia, Ladislau Baró, Joan Colldeforns, Alain Grioche, Mireia Maestre, Joan R. Micó (en representació dels participants del CRES) i Joan Soler.

Organitza el Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra

2010-05-31T10:00:00.015+02:00

Solucions als exercicis

1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

No em vaig adonar del que havia fet fins que vaig ser fora.
Si vols trobar-lo, afanya't a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
En Pere s'assembla molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
Aquesta deducció ens condueix a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
Durant molt de temps s'ha dedicat a la natació dues o tres hores diàries.
Si fa això, s'exposarà a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
Creu-me: no barregis el vi amb gasosa, que no és bo.
No m'atreveixo a fer-ho, sóc massa poruc.
Estic interessat a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
Ell sí que sabia de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica que es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection

3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

Pensa en el que t'he dit. Ja hi pensaré.
La fusta té molts nusos, però cal que l'eina els treballi amb agilitat.
És allà, m'hi acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no en queda res.
Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te n'ha de saber gens.
És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'hi acostumarà!
Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que te'n vas adonar de seguida?
Que ella el volia besar i ell no s'hi va oposar? Doncs jo no me'n recordo gens, de tot això.
Vés tu a esmorzar, que jo ja hi aniré quan pugui.
I els teus fills? Tu en tens, oi?
Ahir li ho vaig dir, però avui ja ho ha oblidat.

PENTECOSTA I MULTILINGÜISME

El passat dilluns, 24 de maig, va ser el dia de Pentecosta, una festa poc coneguda però que els cristians consideren la més important després del Nadal i la Pasqua i que enguany els nens d'Andorra han celebrat, com sabeu els qui teniu fills, amb una setmana de vacances escolars, talment una bestreta de les propvinents vancances d'estiu. Però sabeu d'on ve i què vol dir, això de la Pentecosta? Aquesta setmana us ho expliquem, atès que té una significació molt especial per a la diversitat lingüística.

L'origen d'aquesta celebració és la festa setmanal jueva anomenada Shavuot ("festa de les setmanes"), basada en antics cultes agraris relacionats amb la propera granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes, i que posteriorment fou adoptada i reconvertida per la litúrgia cristiana. La paraula Pentecosta prové de l'expressió grega pentekosté heméra, que vol dir "el cinquantè dia" i que va donar en llatí el terme pentecostés (literalment, "cinquantena"), ja que designa la festa que se celebra el cinquantè dia després de l'aparició de Déu al Sinaí, en la mitologia jueva, o de la resurrecció de Jesucrist o Pasqua, en la mitologia cristiana (per això s'anomena també Segona Pasqua o Pasqua Granada, i per això la data és movible com la de la Pasqua, ja que es determinen amb un càlcul lunar). Tots dos mites representen, a més, una aparició divina per lliurar un do al poble. Si en l'episodi jueu Déu s'apareix al poble d'Israel per donar-li les taules de la Llei (els famosos manaments), en la versió cristiana l'aportació divinal és ni més ni menys que el multilingüisme: el passatge, recollit als Fets dels Apòstols, el cinquè llibre del Nou Testament, narra la davallada de l'Esperit Sant «procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells» i que els conferiren la capacitat de parlar en diversos idiomes a fi de poder predicar en altres terres.

En identificar la poliglosia amb un do diví i amb un vehicle de propagació de la doctrina cristiana, el mite de les llengües de foc proposa i oficialitza (és "paraula de Déu"!) una valoració totalment positiva del plurilingüisme, radicalment oposada a la visió negativa i problemàtica que se'n tenia abans i que identificava la diversitat lingüística amb la incomunicació entre els pobles. Aquesta mentalitat lingüística reaccionària havia estat difosa també per un mite, no debades pertanyent al corpus textual de l'Antic Testament, que vertebra el pensament d'una societat molt més primitiva i conservadora. Es tracta del famós mite de la Torre de Babel, recollit al llibre del Gènesi, que presenta l'origen de les llengües com a conseqüència d'un càstig diví i com a causa d'una gran catàstrofe social i material.

I és que cada mite representa la visió del món de la civilització que l'ha engendrat. En literatura bíblica, el pas de l'Antic Testament al Nou Testament respresenta clarament una evolució profunda del pensament social, incloent aspectes tan vigents i sensibles com, en aquest cas, la diversitat lingüística. En certa forma, per tant, podem dir que la Pentecosta és també la festa del multilingüisme.

Celebrem-ho doncs amb uns exercicis lingüístics!

LÈXIC

Per commemmorar la Pentecosa, que com hem dit és un culte d'origen agrari, i ara que la primavera ha tornat a vestir de festa les ufanoses valls d'Andorra, us proposem unes pràctiques de vocabulari d'arbres, plantes i flors que us permetran engalanar d'olors i colors el vostre flamant català.

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

margarita / crisantem /dàlia / gerani > __________
gessamí / clavell / amapola / lliri > __________
rosa / violeta / magnòlia / tulipa > __________
alcaparra / ordi / cactus / civada > __________
orègan / menta / romaní / te > __________
sàlvia / til·la / majorna / llaurer > __________
poleo / aranja / alvocat / síndria > __________
tomata / carrota / mançanilla / cogombre > __________

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col·lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

alzina
avellaner
faig
palmera
pomera
pi
fava
canya
arròs
castanyer

SUFIXOS:

_____
_____
_____

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

espígol – roure – mandariner – camèlia – desmai – lilà – avellaner –
farigola – mimosa – cirerer – marialluïsa – pensament – pollancre –
magraner – poniol – orquídia – til·la – xiprer – regalèssia – prunera

Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

Donar carabasses a algú vol dir:
a) Donar-li un premi o un regal.
b) Alimentar-lo amb menjar vegetarià.
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
a) Tenir un caràcter molt alegre.
b) Tenir un caràcter poc vigorós.
c) Tenir moltes arrugues a la pell.

Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa
b) Fer cara de tristesa
c) Fer cara d'enrabiada

Partir peres vol dir:
a) Destruir la collita
b) Distribuir els beneficis
c) Trencar la relació

Fer cara de pomes agres vol dir:
a) Tenir mal de panxa
b) Expressar enuig o disconformitat
c) Ser lleig de cara

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ

Tots els noms propis, de lloc o de persona, signifiquen (o algun dia van significar) alguna cosa. No us heu demanat mai què vol dir la paraula Andorra o d'on ve el nom del nostre país? La veritat és que l'origen d'aquest topònim és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent, com és lògic per la frondositat de les seues valls, la natura.

Qui ens sàpigui dir alguna de les etimologies que relacionen el mot Andorra amb els arbres o el bosc i ens en comenti breument la llengua d'origen i el significat s'endurà com a premi dos entrades per visitar qualsevol dels museus d'Andorra.

I qui ho prefereixi, pot gaudir il·limitadament del museu més impressionant i espectacular del país, que a més és gratuït i sempre és obert: el seu paisatge. Gaudiu-ne!

2010-05-25T15:00:00.007+02:00

Solucions dels exercicis:

1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

Fóra/seria millor que m'oblidés de la Magda, o com es digui aquella noia. Quan no em sento bé, em refugio a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no dóna la felicitat, però fa oblidar la tristesa.
S'acaba el mes d'abril. No surto de viatge per Pasqua perquè no tinc gaires diners. Vull aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià

2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

Beuen aigua > Beveu aigua / No begueu aigua
Mou el cotxe d'aquí > Moveu el cotxe aquí / No mogueu el cotxe aquí
Seu a terra > Seieu a terra / No segueu a terra
Treia el llapis de la cartera > Traieu el llapis de la cartera / No tragueu el llapis de la cartera
Reien discretament > Rieu discretament / No rigueu discretament
Es creu que tot el que li diuen > Creieu-vos tot el que us diguin / No us cregeu tot el que us diguin
Escrivia amb ploma > Escriviu amb ploma / No escrigueu amb ploma
Cou el tall a la planxa > Coeu el tall a la planxa / No cogueu el tall a la planxa
Diuen que sí > Digueu que sí / No digueu que sí
Encenen foc > Enceneu foc / No encengueu foc

3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

Veure > veient, vist
Somriure > somrient, somrigut
Saber > sabent, sabut
Treure > traient, tret
Asseure > asseient, assegut
Posseir > posseint, posseït
Creure > creient, cregut
Absoldre > absolent, absolt
Consentir > consentint, consentit
Ocórrer > ocorrent, ocorregut

Els complements circumstancials i de règim verbal

ELS COMPLEMENTS DE RÈGIM VERBAL

Són un tipus de complements verbals, compatibles amb el complement directe, que tenen forma de sintagma preposicional, és a dir que sempre són introduïts per una preposició, generalment a, de o en, que és regida (exigida) pel verb. Per això s'anomenen també complements preposicionals, o suplements.

Exemples:

El president ha contribuït a la solució del problema.
Aquella noia passa de tot.
La tieta pensa en tots nosaltres.

No tots els verbs admeten aquests complements, i cadascun regeix una preposició específica. Vegem-ne alguns exemples:

Amb la preposició a: accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

Amb la preposició en: pensar, vacil·lar, afanyar-se, complaure's, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

Amb la preposició de: aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure's, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

També poden regir un complement preposicional alguns substantius o adjectius que formen una expressió conjunta amb un verb:

Sentir-se estar orgullós d'algú
Estar segur d'això
Trobar plaer en alguna cosa

Canvi i caiguda de la preposició

En determinats contextos la preposició d'aquests complements cau o canvia:

Emprem sempre la preposició a o de quan el complement és un infinitiu verbal:
Ha renunciat al càrrec > ha renunciat a encarregar-se'n
Penseu en la notícia > penseu a dir-li la notícia
Recordeu-vos de la lectura > recordeu-vos de llegir-ho

No emprem cap preposició davant d'una frase subordinada introduïda per la conjunció que:
Penseu en els resultats de la votació > penseu Ø que ell no n'està assabentat
S'oblidava del menjar / s'oblidava Ø que havia de menjar
Penseu en el vostre germà / penseu Ø que li ho heu de dur tot

Substitució pronominal del complement de règim verbal

El complement de règim verbal pot substituir-se per les formes pronominals:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a o en:

Renuncio al càrrec > Hi renuncio
Pensa en el que t'he dit > Pensa-hi

En: si el complement va introduït per la preposició de:

Recordeu-vos de la lectura > Recordeu-vos-en

ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Són una sèrie de complements verbals que indiquen les circumstàncies en què es produeix l'acció del verb o en què es desenvolupa tota l'oració. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, de causa, d'instrument, de finalitat, etc.

Exemples:

Van arribar a les vuit del vespre
Van arribar de Lleida
Van arribar fàcilment
Van arribar per voluntat pròpia
Van arribar amb cotxe
Van arribar per a quedar-s'hi

Un complement circumstancial pot estar formar per un adverbi o una locució adverbial,

Van arribar ahir
Van arribar allà

per un sintagma (nominal o preposicional),

Van arribar l'estiu passat
Van arribar a Andorra

o per tota una oració.

Van arribar on van voler (oració locativa)
Van arribar perquè els convenia (oració causal)
Van arribar perquè els veiessin (oració final)

Substitució pronominal del complement circumstancial

El complement circumstancial pot ser substituït pels mateixos pronoms que el de règim verbal:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a, per o en:

Van arribar a Barcelona > Hi van arribar.
Van arribar a les vuit > Hi van arribar.
Van arribar per la ronda del Litoral > Hi van arribar.

En: si el complement (llevat del del circumstancial de mode) va introduït per la preposició de:

Van arribar de la Cortinada > En van arribar.

*El complement circumstancial de mode (o de manera) és substitueix sempre pel pronom hi, encara que vagi introduït per la preposició de:

La Mertixell treballava de valent > Hi treballava.
La Montserrat treballava de franc > Hi treballava.
L'Arnau treballava malament > Hi treballava.

EXERCICIS

1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

No em __________ del que havia fet fins que vaig ser fora.
Si vols trobar-lo, __________'t a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
En Pere s'__________ molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
Aquesta deducció ens __________ a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
Durant molt de temps s'___________ a la natació dues o tres hores diàries.
Si fa això, __________ a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
Creu-me: no __________ el vi amb gasosa, que no és bo.
No m'___________ a fer-ho, sóc massa poruc.
Estic __________ a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
Ell sí que __________ de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica qu es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection

3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

Pensa en el que t'he dit. Ja _____ pensaré.
La fusta té molts nusos, però cal que l'eina _____ treballi amb agilitat.
És allà, m'_____ acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no _____ queda res.
Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te _____'ha de saber gens.
És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'_____ acostumarà!
Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que ______ vas adonar de seguida?
Que ella el volia besar i ell no s'_____ va oposar? Doncs jo no _____ recordo gens, de tot això.
Vés tu a esmorzar, que jo ja _____ aniré quan pugui.
I els teus fills? Tu _____ tens, oi?
Ahir li _____ vaig dir, però avui ja _____ ha oblidat.

2010-05-17T10:00:00.009+02:00

Solucions dels exercicis:

1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

girafa
vagi
enginyer
jutjat
gibrell
jardí
mitja
platges
formatge
projectar
mongeta
injecció
targeta
gimnàs
viatge
pijama
jersei
objecte
mitjó
assajar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

xocolata
reixa
fregir
corregir
queixal
juvenil
germà
afegir
xàfec
jeroglífic
xinès
ximplet
faixa / fatxa
passejar
juliol
jove
gespa
maduixa
enveja
boja / boxa

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellotges m'agraden com a treball d'orfebreria, com a objectes d'art. El mecanisme, enginyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de xemeneia i, sobretot, els encaixonats en aquests mobles alts i estrets que donen prestigi als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rellotges de butxaca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serveixen moltes persones d'ambdós sexes, Però jo no m'hi faig des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. Això no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és complex: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vigilen, m'empenyen, em presideixen, m'avisen que faig tard, que el treball se m'endarrereix, que el temps vola, que m'envelleixo.

Joan Oliver, Tros de paper

Verbs irregulars (II)

Fa un mes us vam parlar d'algunes irregularitats de la conjugació verbal relacionades amb l'ortografia i la fonètica. Aquesta setmana veurem les irregularitats pròpies del lexema o arrel del verb.

Un so velar al lexema

Si agafem l'infinitiu d'un verb i li traiem la terminació (-ar, -er/-re, -ir), el que ens queda és el lexema o arrel del verb.

En els verbs regulars totes les formes presenten el mateix lexema, i l'únic que canvia és la terminació: cant-ava, cant-aríem, cant-essin...

Els verbs de la segona i tercera conjugació que no fan la primera persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o, la fan afegint generalment al lexema d'infinitiu un so velar (representat amb les lletres c o g(u)): compren-c, vin-c.

Aquesta característica la trobem en els verbs

que acaben en -èixer, -ndre, -ldre, -ler (excepte voler): conèixer, entendre, moldre, prevaler...
que tenen un diftong al lexema: caure, beure...
que presenten diverses irregularitats: estar, dir, dur, tenir i venir.

Els verbs acabats en -ndre tenen tres lexemes:

Lexema velaritzat
El trobem a la 1a persona singular del present d'indicatiu, al perfet d'indicatiua, al present i l'imperfet de subjuntiu, i a la 3a persona del singular i del plural i a la 1a del plural de l'imperatiu: venc, vengui, vengués, venguí...

Lexema amb una -d eufònica (perquè soni millor)
El trobem a l'infinitiu, al futur d'indicatiu i al condicional: vendre, vendré, vendria...

Lexema pur (ven-)
El trobem a la resta de temps: vens..., venia..., ven..., venent, venut.

I fan el participi en:

-ès: après, atès...
-st: compost, respost...
-s, -às, -ut: fors, romàs, venut....

Els verbs acabats en -ldre i -ler tenen també tres lexemes:

Lexema velaritzat: molc, molgui, molgués, molgui...
Lexema eufònic: moldre, moldré, moldria...
Lexema pur: mols, mol, molem..., molia..., molent.

I fan el participi en:

-lt: absolt, dissolt...
-ut: dolgut, calgut...

Els verbs acabats en -èixer (bàsicament conèixer i parèixer i els seus compostos) tenen dos lexemes:

Lexema velaritzat: conec, conegui, conegués, coneguí, conegut...
Lexema pur: coneixem, coneixia, coneixeré, coneixeria...

I fan el participi amb l'arrel velaritzada: conegut, aapregut, desaparegut...

*Cal no confondre aquests verbs amb els acabats en -éixer (néixer, renéixer, péixer, créixer i derivats), que no tenen la primera persona velaritzada i no segueixen l'esquema descrit (neixo, creixo...).

Un diftong al lexema

Els verbs que tenen un diftong al lexema (au-e, -eu, -iu-, -ou-) poden tenir irregularitats de tres classes. En totes tres aquesta u del diftong es modifica en el gerundi, que és el temps que ens dóna el lexema base.

VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -V-:

beure, deure, escriure, heure, moure, ploure, viure i els seus derivats.

Tenen tres classes de lexemes:

Lexema amb -v- en lloc de -u-
Present d'indicatiu: bevem, beveu
Pretèrit imperfet d'indicatiu: bevia
2a persona plural de l'imperatiu: beveu

Lexema velaritzat:
bec, begui, begués, beguí, begut.
(Els mateixos temps que en els grups anteriors més el participi)

Lexema pur:
beu, beus, beuen, beure, beuré, beuria...
(Resta de temps)

VERBS QUE PERDEN LA -U-:

cloure, coure, plaure, riure, raure i els seus derivats.

Segueixen el mateix esquema que el grup anterior:

Lexema sense -u
Present d'indicatiu: coem, coeu
Pretèrit imperfet d'indicatiu: coïa
2a persona plural de l'imperatiu: coeu

Lexema velaritzat:
coc, cogui, cogués, coguí, cogut (o cuit)

Lexema pur:
cou, cous, couen, coure, couré, couria...

I a més tenen un participi també irregular:

clos, cogut (provocat coïssor) / cuit (fet al foc), plagut, rigut.

VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -I-:

caure, creure, jeure, seure, treure, veure i els seus derivats.

Tenen també els tres lexemes anteriors però a més tenen les següents particularitats:

Accentuen la e (oberta) del lexema de l'imperfet d'indicatiu: rèiem, quèiem, crèixem...
Perden la u del diftong en el gerundi i hi afegeixen una i (excepcte en el diftong -iu-, que ja la inclou) per evitar l'hiat: caient, creixent, rient...
Tenen el participi també irregular: caigut, cregut, jagut, segut, tret, vist.

Podeu consultar en línia la conjugació de qualsevol verb català a http://www.enciclopedia.cat/.

Introduïu-hi l'infinitiu del verb, premeu el botó Diccionari i després feu clic a conjugació.

Si no disposeu de connexió a la xarxa, per pocs diners podeu fer-vos amb un conjugador verbal de butxaca. El més conegut és Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera (Ed. Claret).

Properament us oferirem una bibliografia de materials de consulta que us poden resultar útils en el vostre aprenentatge o a l'hora de redactar un escrit.

EXERCICIS

1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

___ (SER) millor que m'________ (OBLIDAR) de la Magda, o com es ________ (DIR) aquella noia. Quan no em ________ (SENTIR) bé, em ________ (REFUGIAR) a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no ________ (DONAR) la felicitat, però ___ (FER) oblidar la tristesa.

________ (ACABAR-SE) el mes d'abril. No ________ (SORTIR) de viatge per Pasqua perquè no ________ (TENIR) gaires diners. ______ (VOLER) aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

Beuen aigua
Mou el cotxe d'aquí
Seu a terra
Treia el llapis de la cartera
Reien discretament
Es creu que tot el que li diuen
Escrivia amb ploma
Cou el tall a la planxa
Diuen que sí
Encenen foc

3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

Veure
Somriure
Saber
Treure
Asseure
Posseir
Creure
Absoldre
Consentir
Ocórrer

2010-05-10T10:00:00.012+02:00

Solucions dels exercicis:

Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger,
Com va això de treballar durant el mes d'agost? Jo també em canso molt, eh? Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja, ara a un museu, ara a una festa...
Esgotador! Ara, de debò, per què no véns uns quants dies amb mi?
Et trobo a faltar.
Petons,
Anna

La pregunta del mes

De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:

1- confondre: CONFUSIÓ
2- confeccionar: CONFECCIÓ
3- fixar: FIXACIÓ
4- actuar: ACTUACIÓ
5- imprimir: IMPRESSIÓ

LES LLETRES IX/X, G/J, TX/IG

Fixa't en les parelles de mots següents:

xoc/joc xec/gec baixi/vagi baixa/vaja metxes/metges

L'únic que diferencia els dos mots de cada parella són els sons x-ix/j-g i tx/tg (o tj), que es distingeixen només per la sonoritat. Articulem igual els sons x-ix, tx i els sons j-g, tg, però els primers els fem sords (no fem sonar les cordes vocals) i els segons els fem sonors (fem sonar les cordes vocals). Cal distingir bé aquests sons per poder-los escriure correctament d'acord amb les normes següents:

Les grafies x-ix

S'escriu x:

A començament de paraula: xarop, xeringa, ximple, xocolata, xuclar...
Darrere de consonant: punxes, manxa, marxa, orxata, ganxet, porxo...
Darrere de i: guix, flaix, pixallits...
Darrere de u semivocal (diftong): disbauxa, rauxa...

S'escriu ix:

Darrere les vocals a, e, o, u.
a: faixa, caixa...
e: peix, greix...
o: coixa, coixí...
u: bruixa, maduixa...

Fixa't que la lletra x pot representar quatre sons diferents:

[∫] caixa, feixa, ruixat...
[t∫] cotxe, panxa, xuclar...
[ks] taxi, excursió, fix...
[gz] examen, exercici, exemple...

Para atenció a la grafia i a la pronúncia d'aquestes paraules, que cal escriure i dir amb s i no amb x:

estendre, estranger, estrany, espolsar, esporgar, esprémer...

Les grafies j-g

Davant de a, o, u cal escriure sempre j: rajar, esponja, jove, joc, julivert, ajuda...

Davant de e, i s'escriu normalment g: gerani, gegant, girafa, gimnàstica...

Aquestes regles també s'apliquen als dígrafs tg, tj i dj: metge, fetge, platja, natja, mitja, adjuntar, rellotge...

EXCEPCIONS:

Hi ha unes quantes paraules en què escrivim j davant e:

Els mots que inclouen els nexes -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projecte, subjecte...
El verb jeure: jec, jeus, jeu, jeia, jegui...
Els mots jersei, majestat, jeroglífic, jerarquia, Jesús, Jeroni, Jerusalem i els seus derivats.

Les grafies tx-ig

S'escriu tx:

A principi de paraula: txapela, txec, txetxè...
Al mig de la paraula: cotxe, metxa, botxí, fitxa, fletxa...
Al final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats:
despatx - despatxar
esquitx - esquitxar
cartutx - cartutxera

S'escriu ig:

A final de paraula quan hi ha les grafies j/g/tj/tg en els derivats:
raig - rajar
boig - bogeria
desig - desitjar
lleig - lletja, lletges

EXERCICIS

1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

...irafa
va...i
en...inyer
jut...at
...ibrell
...ardí
mi...a
pla...es
forma...e
pro...ectar
mon...eta
in...ecció
tar...eta
...imnàs
via...e
pi...ama
...ersei
ob...ecte
mi...ó
assa...ar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

...ocolata
re...a
fre...ir
corre...ir
que...al
...uvenil
...ermà
afe...ir
...àfec
...eroglífic
...inès
...implet
fa...a
passe...ar
...uliol
...ove
...espa
madu...a
enve...a
bo...a

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellot...es m'agraden com a treball d'orfebreria, com a ob...ectes d'art. El mecanisme, en...inyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de ...emeneia i, sobretot, els enca...onats en aquests mobles alts i estrets que donen presti...i als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rello...es de bu...aca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serve...en moltes persones d'ambdós se...es, Però jo no m'hi fa... des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. A...ò no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és comple...: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vi...ilen, m'empenyen, em preside...en, m'avisen que fa... tard, que el treball se m'endarrere..., que el temps vola, que m'envelle...o.

Joan Oliver, Tros de paper

2010-05-03T15:23:00.007+02:00

Solucions dels exercicis:
1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:
1- Hem buscat la Maria per tota la casa.
2- Comprava un munt de coses innecessàries a la seva neboda.
3- Vaig a veure un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat una amiga que passava pel costat.
5- Truca a la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia a l'encarregat que havien d'atendre millor els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí el trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ho vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu-lo bé.
4- On l'he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que li vol preguntar una cosa, senyor Torres.

Expressió escrita

La postal

La postal és un document breu, espontani i expressiu que s'envia a amics i parents amb finalitats diverses, com ara recordar-los quan ets de vacances, felicitar-los...
Les parts característiques de la postal són:
-Data i lloc des d'on s'escriu.
- Salutació.
- Text breu amb el missatge concret que es vol transmetre.
- Comiat.
- Signatura.
- A la part dreta, nom, cognoms i adreça del destinatari ( carrer, número, pis, porta, ciutat i codi postal; si s'escriu a /des de l'estranger ha de dur el país de destinació).

Puntuació

Els signes d'interrogació i d'exclamació

Els signes d'interrogació i d'exclamació es col·loquen al final de les frases interrogatives i exclamatives, respectivament.
No s'ha de posar mai punt darrere aquests signes perquè ja marquen el final d'una frase; en canvi, sí que hi posem coma, i punt i coma si la frase continua.

Per què no te n'hi vas? Què et passa?
Què dius?; no et sento.
I tant! Ja me'n recordo.
Ei!, no te'n vagis.

Exercicis

1- Ets de vacances des de fa quinze dies i aviat hauràs de tornar. Escriu una postal a un amic i explica-li com t'ho estàs passant, què fas i quan penses tornar.
Si vols que et corregim aquesta activitat la pots enviar a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

2- Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger
Com va això de treballar durant el mes d'agost Jo també em canso molt eh Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja ara a un museu ara a una festa...
Esgotador Ara de debò per què no véns uns quants dies amb mi
Et trobo a faltar
Petons
Anna

La pregunta del mes

De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:
1- confondre:
2- confeccionar:
3- fixar:
4- actuar:
5- imprimir:

Només cal que enviïs la resposta correcta al correu cda.pas.gov@andorra.ad i podràs guanyar 2 entrades per un museu.

2010-04-26T15:49:00.009+02:00

Solucions dels exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:
Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant
1 COMENÇAR: començo, comencem, comenci, començant.
2 ARRENCAR: arrenco, arrenquem, arrenqui, arrencant.
3 LLIGAR: lligo, lliguem, lligui, lligant.
4 BUSCAR: busco, busquem, busqui, buscant.
5 REGAR: rego, reguem, regui, regant.

2 Completa les sèries següents:
EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu
1 TREURE: traieu, trèieu, traureu, trauríeu, traguéssiu.
2 DISTREURE: distraieu, distrèieu, distraureu, distrauríeu, distraguéssiu.
3 SABER: sabeu, sabíeu, sabreu, sabríeu, sabéssiu.
4 JEURE: jaieu, jèieu, jaureu, jauríeu, jaguéssiu.
5 NÉIXER: naixeu, naixíeu, naixereu, naixeríeu, naixéssiu o nasquéssiu.

El complement directe

És el complement que respon la pregunta "QUÈ més VERB". Complementa els verbs transitius, que el necessiten per tenir un significat complet:
El professor dóna les notes (Què dóna?)

Podem distingir el CD per un d'aquests criteris:

- No concorda amb el verb ( a diferència del subjecte)
- No podem suprimir-lo sense fer una substitució pronominal:
El cambrer va portar un plat de la casa.
El cambrer va portar-ne un.
- En moltes oracions es pot fer una transformació en passiva i comprovar que el complement directe passa a ser el subjecte:
La policia va detenir el lladre de l'ascensor.
El lladre de l'ascensor va ser detingut per la policia.

Igual que el cas del subjecte, el complement directe no s'uneix normalment amb el verb amb cap preposició. Una falta que se sol cometre en català és la d'unir el complement directe amb la preposició a, quan és un nom de persona o que indica persona: Busco (a) el Joan. La a com a lligam entre el verb i el complement directe només s'admet quan:
- El CD és un pronom tònic:
Us he vist a vosaltres.
-Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú :
Ahir us vaig mirar a tots.
- En oracions recíproques:
Es volien l'un a l'altre.
-En els casos en què l'expressió sigui poc precisa:
El València es classificarà si guanya a l'Arsenal.

Substitució pronominal del complement directe:

Els pronoms que poden substituir un complement directe són:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, el, la, els, les, en, ho

EN és un pronom que substitueix els complements directes indeterminats: els que van introduïts sense article (ni demostratius, ni possessius); o van precedits per un quantitatiu:
L'Anna va comprar farina? Sí, en va comprar mig quilo ahir.

HO substitueix una oració o un pronom neutre: això, allò...
Qui t'ho ha dit?, això?

El complement indirecte

És el complement que respon a les preguntes "A qui?" o " Per a qui?" Fa referència al destinatari de l'acció del verb, o de l'acció del verb i el complement directe:
El poeta dedica el llibre al seu amic (a qui dedica el llibre?)

El complement indirecte duu una de les preposicions A, o PER A.
Ha deixat els llibres a la seva germana.
Ha comprat bombons per als convidats.

En regla general el complement indirecte va posposat al complement directe:
El jugador no volia concedir més entrevistes a la premsa.

Però pot passar que el verb no porti complement directe i es relacioni directament amb el verb:
Han trucat a la mare
Aquest fet passa especialment amb verbs com telefonar, escriure... en què interessa ressaltar sobretot els destinataris i el fet d'escriure o de telefonar i no tant el de quin missatge es transmet.

La substitució del complement indirecte

El complement indirecte és substituït per un d'aquests pronoms:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, li, els

Cal recordar que el complement indirecte de tercera persona és LI (per al singular) i ELS ( per al plural). Per tant, no es fa distinció entre masculí i femení:
Dóna això a la Maria: Dóna-li això.
Dóna això al Pere: Dóna-li això.
Dóna els llapis als nois: Dóna'ls el llapis.
Dóna el llapis a les noies: Dóna'ls el llapis.

Exercicis

1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:

1- Hem buscat ----- la Maria per tota la casa.
2- Comprava ----- un munt de coses innecessàries ----- la seva neboda.
3- Vaig a veure ----- un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat ----- una amiga que passava pel costat.
5- Truca ----- la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir ----- els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia ----- l'encarregat que havien d'atendre millor ----- els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí ----- trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ----- vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu ----- bé.
4- On ----- he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que ----- vol preguntar una cosa, senyor Torres.

2010-04-21T18:25:00.010+02:00

Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem una bona diada de Sant Jordi!

Us animem a participar en les activitats culturals que es duran a terme el divendres 23 d'abril amb motiu de la festa del llibre i la rosa.

2010-04-19T15:08:00.008+02:00

Solucions dels exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb l o l·l, segons calgui:

1 col·legi 2 relació 3 pupil·la 4 aquarel·la 5 paral·lel 6 celebrar 7 cèl·lula 8 alegria 9 satèl·lit 10 selecció 11 til·la 12 milió 13 instal·lació 14 síl·laba 15 italià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:
1 aparador 2 por 3 fuster 4 finor 5 pomerar 6 atenció 7 claror 8 enginyer 9 perdré 10 bestiar 11 així 12 ningú 13 tardor 14 encenedor 15 segur

Verbs irregulars

Les conjugacions verbals

En català hi ha tres conjugacions: la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en AR (cantar, treballar...); la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en ER/RE (córrer, veure...); i la dels verbs que fan l'infinitiu acabat en IR (dormir, sortir, servir).
Cada una de les tres conjugacions presenta un cert nombre de verbs que no s'ajusten al model perquè tenen formes irregulars en la terminació, o perquè tenen diferents formes de lexema, diferents arrels verbals. Així un verb com Veure presenta diferents formes: veu-re, vis-t, vei-ent, veges... cada una de les quals indica una arrel diferent.

Principals irregularitats ortogràfiques

Primera conjugació:

Tots els verbs (exceptuant anar i estar) segueixen el model cantar. Per tant, són verbs regulars.

El verb anar té diverses arrels: vaig (vas, va...), vagi, aniré...
El verb estar presenta una iregularitat en la primera persona del present d'indicatiu: estic i en altres formes que s'hi relacionen: estigui, estigués...

El verb donar porta accent gràfic en algunes formes: dóna, dónes.

Escrivim una dièresi en determinades formes dels verbs acabats en vocal més ar: crear, estudiar, lloar, continuar:
estudiï, estudiïs, estudiïn
Es tracta de les formes pròpies del present de subjuntiu.

També cal anotar els canvis que s'operen en les terminacions dels lexemes d'alguns verbs en funció de la consonant que ve a continuació:

C _______ QU trenca / trenques

Ç _______ C caço /caces

QU _____ QÜ obliquo / obliqües

J ______ G penja /pengen

G ______ GU rego /reguen

Segona conjugació

La major part dels verbs que pertanyen a aquesta conjugació segueixen els models perdre o témer.
Però en aquest grup hi ha nombrosos verbs irregulars, entre els quals hi ha els verbs més utilitzats en català: els verbs haver, poder, saber, soler, valer, voler ... (i compostos).
Els verbs dir i dur, malgrat la terminació de l'infinitiu, pertanyen a la segona conjugació.

Els verbs viure i escriure fan el gerundi (i alguns temps que es construeixen amb la mateixa arrel) com si fossin de la tercera conjugació: vivint, escrivint, escrivís...

Alguns verbs d'aquesta conjugació canvien la vocal del lexema si aquest és àton: haver, jeure, néixer, fer, péixer i treure:
trec, però traguem, traurem...

Els verbs en què el lexema verbal acaba en c, s, x, g (i en el verb córrer i derivats) s'afegeix una e entre la s de terminació i el lexema perd-s torces, mereixes, corres...

Tercera conjugació:

Els verb de la tercera conjugació tenen dues formes: els que es conjuguen com servir, que incorporen la partícula -eix entre el lexema i la terminació en les tres persones del singular i en la tercera persona del plural (verbs incoatius), i els que es conjuguen com dormir (verbs purs).

Com a la segona conjugació, alguns verbs porten una e eufònica (perquè soni millor) a la segona persona del singular del present d'indicatiu, entre la s de la terminació i el lexema verbal, si aquest acaba en C /S/X/G: cuses...

Els verbs obrir, omplir i venir acaben en e a la tercera persona del present d'indicatiu i a la segona de l'imperatiu: obre, omple, vine.

Els verbs sortir, tossir, escopir, collir i cosir canvien la o per una u quan la sil·laba esdevé tònica: surto, sortiu.

Exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:

Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant

1COMENÇAR ............... ................. ............... ......

2 ARRENCAR

3 LLIGAR

4 BUSCAR

5 REGAR

2 Completa les sèries següents:

1 EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu

1TREURE ............... ................... ............... ........... .......

2DISTREURE

3 SABER

4 JEURE

5 NÉIXER

2010-04-12T15:17:00.006+02:00

La L·L

En català un bon nombre de paraules tenen la l·l (ela geminada), és a dir, el so de la ela repetit.
Com que moltes d'aquestes paraules de vegades no es pronuncien correctament, tenim problemes ortogràfics a l'hora d'escriure-les; per tant, és bo memoritzar-les i, en cas de dubre, consultar el diccionari.
Les paraules amb els derivats corresponents, més corrents són:

Paraules que comencen per:

al·l: al·leluia, al·lèrgia, al·lucinació...
col·l: col·laborar, col·lecció, col·lectiu...
il·l: il·limitat, il·luminar, il·lusió...

Paraules que acaben en:

el·la: aquarel·la, novel·la, passarel·la...
il·la: clorofil·la, til·la, tranquil·la...

I les paraules:
metàl·lic, pel·lícula, mil·lenari, mil·limetre, instal·lar...

La R i la RR

La lletra r representa dos sons diferents segons la posició en què apareix:

so simple: mare, pera, cara...
so múltiple: ram, ferro, arròs...

La r múltiple pot representar algun problema ortogràfic perquè es pot escriure de dues maneres:

S'escriu r:
A començament de paraula: res, roba, ric...
Darrere de consonant: conreu, honrat...

S'escriu rr:
Entre vocals: carro, esborrar, terra, córrer...

La R final

La r final de la majoria de paraules no es pronuncia, per la qual cosa és bo recordar les indicacions següents:

- Els infinitius s'escriuen amb r final (menjar, córrer, dividir), excepte els de la segona conjugació que acaben en -re: beure, vendre, veure, prendre, ploure...

- Les paraules acabades amb els sufixos de derivació -ar, -er, -or,----- -dor porten r final:
colomar, clauer, escalfor, mocador...

- S'escriuen amb r final les paraules que tenen r en una altra paraula de la mateixa família:

claror, clarejar................clar
segura, seguretat...........segur

Exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb la l o l·l, segons calgui:

1 col.....egi
2 re.....ació
3 pupi.....a
4 aquare.....a
5 para.....el
6 ce.....ebrar
7 cè.....ula
8 a.....egria
9 satè.....it
10 se.....ecció
11 ti.....a
12 mi.....ió
13 insta.....ció
14 sí.....aba
15 ita.....ià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:

1 aparado.....
2 po.....
3 fuste.....
4 fino.....
5 pomera.....
6 atencio.....
7 claro.....
8 enginye.....
9 perdre.....
10 bestia.....
11 aixi.....
12 ningu.....
13 tardo.....
14 encenedo.....
15 segu.....

Millorem la llengua

2010-04-07T15:51:00.002+02:00

Solucions exercicis M-N

convent; embellir; amfiteatre; somriure; canvi; inflar; companyia; invocar; alumne; tramvia; enveja; circumferència; compadir; semblar; campió

Anuncis breus. Sigles i símbols

Són textos que pretenen oferir o demanar un producte o servei. Són propis de les seccions d’anuncis de la premsa i també poden ser exposats en taulers d’anuncis.
La informació es presenta de manera clara i resumida i sovint hi apareixen abreviatures i sigles.

Exemples:

BUSQUEM 5 companys
o companyes de 20 a 25
anys per fer sortida
d’un mes al Marroc.
Tenim furgoneta.
Despeses compartides.
Telefoneu al 651 879.

BUSCO feina d’ajudant de
cuina, pastisseria o cambrer.
Telf.: 489 321 (Joaquim)

Exercicis

Redacta les propostes d’anunci següents i envia’ls a qualsevol dels centres d’autoaprenentatge i te’ls tornarem corregits:

1.Tens un establiment comercial i necessites venedors i/o venedores, escriu un anunci al diari demanat personal per atendre el públic (especifica el lloc de treball, les condicions, requisits...)

2.Escriu un anunci al diari en què notifiques que has trobat/perdut un animal de companyia. Descriu-lo.

Millorem la llengua

2010-03-22T13:36:00.002+01:00

Solucions exercici verbs

Encara no conec el company de la meva neboda.
M’agradaria que em diguessis per què ho vas fer.
Fes-ho quan vulguis.E
Pere, si no fossis tan desagradable, no tindries tants problemes.
Cal canviar la bombeta perquè s’ha fos.
Si parleu tan ràpid, no us entenc.
I els pares? Saps si demà vindran a dinar amb nosaltres?
Saps si en aquell mercat venen llaminadures?
Dimarts passat, mentre tu arribaves a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres.

Els pronoms febles. Aspectes ortogràfics i morfològics

Davant i darrere del verb

S’escriuen darrere del verb quan aquest és infinitiu, gerundi o imperatiu. En els altres casos, el pronom va davant del verb.

Dona’m, agafar-me o donant-me

Quan el verb és format per un auxiliar i un infinitiu o un gerundi, el pronom es pot col·locar davant o darrere del verb.

Va donar-me o em va donar; estava mirant-lo o l’estava mirant

Formes reforçades i formes elidides

Les formes reforçades s’utilitzen davant d’una forma verbal que comença en consonant, en la combinació de dos pronoms, i en general darrere un altre pronom acabat en –s. La forma –us es fa servir darrere un verb acabat en vocal no formant diftong:

Ja et veuran, no cal que els cridis.
Els la tornarem aviat.
Digueu-nos-la aviat.
No acaba d’entendre-us.

Les formes elidides són les que escrivim davant del verb o d’un altres pronom quan comencen en vocal o –h. S’escriuen amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida:

T’agafarem.
T’hi veurem.

*L’apòstrof s’escriu com més a la dreta millor:

Se’n van. Se n’ha anat.

*Els pronoms ens, us i els no tenen formes elidides:

Ens agafaran. Us heu deixat una cosa. Els avisaré tot seguit.

Formes plenes i formes reduïdes

Amb els pronoms que van darrere del verb, si el verb acaba en vocal (menys U), escrivim les formes reduïdes dels pronoms; però si acaba en consonant o U, escrivim una forma plena. Sempre se separa el pronom de darrere del verb amb un apòstrof o un guió.

No volien alçar-se. Escolta’l atentament. Emporteu-vos-la.

També escrivim les formes plenes me, te, se precedint un altre pronom (davant o darrere del verb):

Que me la diràs? No te les deixis aquí. Ell se n’hi ha anat.

Les formes reduïdes solen ser apostrofades, també en combinació amb un altre pronom:

Aixeca’t. Mira’l. No se’n volia anar.

Exercicis

1. Torna a escriure els grups següents separant el verb i els pronoms:

anarsenhi ………………………….. elslava tornar …………………………..
mirarmels ………………………….. diguelsho ………………………………..
beuren …………………………….. rebentantlhi …………………………….
escoltarlosels ……………………… aixequeuvosen …………………………
elselsguardaven ………………….. Senhiva posar …………………………

2. Torna a escriure aquestes frases posant els pronoms darrere del verb:

Em pots dir on són? ……………………………………………………………
Els vénen a esperar cada dia. ………………………………………………..
Ens van dir que no. …………………………………………………………….
Us vau llevar tard. ………………………………………………………………
Se’n pot emportar dos més. ……………………………………………………

Millorem la llengua

2010-03-16T13:30:00.002+01:00

El verb. Formes regulars

El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.

Fomes personals i formes no personals

Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.

Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…

Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.

L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:

Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.

El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.

El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.

Els morfemes verbals

Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:

Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.

La conjugació verbal

En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.

Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)

infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats…

Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)

Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)

Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)

Perífrasis verbals

D’obligació i probabilitat:

haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.

Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:

Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.

Exercici

Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:

Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)

Millorem la llengua

2010-03-08T11:32:00.002+01:00

Solucions dels exercicis sobre pronoms

1.
nosaltres (1a)
ells (3a), jo (1a)
mi (1a)
vosaltres (2a, ell (3a), jo (1a)
elles (3a)
vós (2a)
si (3a)
tu (2a), ella (3a)
vostè (2a)

2.
Per què vas treure’t el barret?
No podia moure’s.
Gairebé no va escriure’ns.
Va caure’m una pedra al peu.
Vaig escriure’n tres, de cartes.
Va ajeure’s al mig del carrer.
Va portar-me molts problemes.
Quants podem obtenir-ne?
Volia distreure’l.
Vaig asseure’m a primera fila.
No sé fer-lo, aquest problema.

La invitació

Les invitacions són textos escrits amb què es convida algú a un acte en un lloc concret i en una data i hora determinades.

Estructura

Emissor: persona o entitat que convida

Dades de l’acte: tipus d’acte o nom de l’acte; lloc, dia i hora; nom de la persona a qui es convida (opcional)

Datació: lloc i data

Recomanacions

– Les invitacions tenen diferents graus de formalitat segons la relació existent entre emissor i receptor. En les invitacions fetes per entitats o institucions s’utilitza un llenguatge formal, mentre que en les invitacions a un familiar o un amic es pot fer servir un llenguatge menys formal.

– Tractaments personals

Emissor: si la invitació és formal es fa en tercera persona del singular (La presidenta de l’associació es complau a convidar-vos...). Si no és formal, en primera persona (Us convido... / Us convidem...).

Receptor: tu (Et convido...) o vosaltres (Us convido...) si entre l’emissor i el receptor la relació és propera. Vós (Us convido...) o vostè (El convido.... / La convido...) si la relació és més distant.

– La invitació pot incloure altres informacions, a més de les esmentades a l’apartat de l’estructura, com la petició de confirmació d’assistència, la necessitat de presentar la invitació, les personalitats que presidiran l’acte o hi assistiran, etc.

– La datació s’ha de fer de la manera següent:

Lloc, seguit d’una coma i sense la preposició a; dia (opcional, en xifres); mes (en lletra minúscula, precedit de la preposició de si hem escrit el dia); any (en xifres, sense punt i precedit de de o del). Per exemple:
Encamp, 10 de març del 2010

Exercici

Treballes en un local on es fan actes musicals i literaris i esteu preparant la presentació d’un llibre. Escriu la invitació que heu de fer arribar als clients.

(Ens pots enviar la invitació en un document de Word a una de les adreces electròniques dels centres d’autoaprenenentatge i te la tornarem corregida.)

Millorem la llengua

2010-03-01T12:28:00.002+01:00

Solucions dels exercicis sobre l'adjectiu

1. insigne, feliç, sòlida, blava, fresca, roja, prioritària, còmoda, pobra, noble, lletja, ingènua

2. insignes; felices, feliços; sòlids, sòlides; blaus, blaves; frescos, fresques; rojos, roges; prioritaris, prioritàries; còmodes; pobres; nobles; lletjos, lletges; ingenus, ingènues

Pronoms personals

Els pronoms són partícules gramaticals que substitueixen algun element. De pronoms personals, n’hi ha de forts o tònics i de febles o àtons.

Els pronoms personals tònics substitueixen noms de persones, i són els següents:

singular
jo, mi (primera persona)
tu (segona persona)
ell, ella (tercera persona)

plural
nosaltres (1a persona)
vosaltres (2a persona)
ells, elles (3a persona)

pronom reflexiu
si

A més d’aquestes formes, hi ha vostè i vostès, que corresponen a un tractament més formal i es refereixen a la persona receptora del missatge, o sigui que són de segona persona, però fent servir el verb en tercera persona.

També tenim el pronom vós, que es refereix al receptor, amb el verb en segona persona del plural.

Pronoms febles

Els pronoms febles poden substituir des de simples paraules a sintagmes llargs. Sempre van al costat del verb (davant o darrere).

Li fa un petó / Fes-li un petó.

Es poden apostrofar:

M’afalaga / Vol veure’m.

Darrere del verb, els pronoms febles sempre s’hi uneixen o amb un apòstrof o amb un guió.

Les formes principals són les següents:

1a persona
em (sing.)
ens (plur.)

2a persona
et (sing.)
us (plur.)

3a persona
el (masc. sing.)
la (fem. sing.)
els (masc. plur.)
les (fem. plur.)
li (masc. i fem. sing.)
els (masc. i fem. plur.)

es
ho
en, hi

Més endavant us ampliarem la informació sobre les formes que poden adoptar els pronoms febles segons la posició respecte al verb i els elements que substitueixen.

Exercicis

1. Assenyaleu els pronoms personals forts de les oracions següents i digueu de quina persona són:

- Nosaltres portarem el berenar.
- Ells treballen al matí, però jo treballo tot el dia.
- Parla de mi amb menyspreu.
- Mentre vosaltres parleu amb ell, jo arreglaré la minestra.
- Pots anar amb elles a tot arreu.
- Vós obrireu els parlaments.
- Cada germà treballa per a si.
- Ni tu ni ella no podeu queixar-vos.
- Vostè dirà.

2. Reescriviu aquestes frase amb el pronom feble darrere el verb:

- Per què et vas treure el barret?
- No es podia moure.
- Gairebé no ens va escriure.
- Em va caure una pedra al peu.
- En vaig escriure tres, de cartes.
- Es va ajeure al mig del carrer.
- Em va portar molts problemes.
- Quants en podem obtenir?
- El volia distreure.
- Em vaig asseure a la primera fila.
- No el sé fer, aquest problema.

Pregunta del mes

Quin pronom feble s’utilitza per substituir complements de lloc que comencen amb la preposició a o en?

(Encara no us ho hem explicat, però si ho sabeu, vinga, que qui contesti primer tindrà premi!)

Millorem la llengua

2010-02-23T11:37:00.002+01:00

Solucions exercicis p, b, t, d, c, g

club, cap, xop, equip, àrab, esclop, estrip, bisíl·lab, prop, drap, adob, miop, tub, nap, rap, estrep, sap, cap, grup, rep
paret, pot / poc, llarg, foc, fàstic, sud / suc, èxit, pedagog, groc, gat, tap, verd, càstig, abric, verd, llet, fred, encàrrec, ràpid, lloc

L’adjectiu

Els adjectius qualifiquen la idea designada per un nom; poden actuar, doncs, com a complements del nucli d’un sintagma nominal, i admeten les marques de gènere i nombre.

Gènere i nombre

Els gènere i el nombre de l’adjectiu depenen del nom que acompanya. Tenint en compte el gènere, els adjectius es poden classificar en adjectius de dues terminacions i adjectius d’una sola terminació. Els de dues terminacions tenen quatre formes: masculí singular, femení singular, masculí plural i femení plural.

Adjectius de dues terminacions

verd, verda, verds, verdes
net, neta, nets, netes
savi, sàvia, savis, sàvies
brut, bruta, bruts, brutes

Sovint hi ha modificacions ortogràfiques (la c canvia per g, la t per d, la c per qu, la u per v, la l per l·l, leg per loga, o apareix una n intercalada:

groc, groga, grocs, grogues
menut, menuda, menuts, menudes
oblic, obliqua, oblics, obliqües
blau, blava, blaus, blaves
nul, nul·la, nuls, nul·les
homòleg, homòloga, homòlegs, homòlogues
sa, sana, sans, sanes

Els acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural amb la terminació -os: grisos, dolços, fixos, baixos...

Els acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural masculí: frescs o frescos, lleigs o lletjos...

Adjectius d’una terminació

Tenen dues formes: singular i plural.

Són els acabats en -ble, -al, -el, -il, -ar, -or, -ant, -ent, -a:

amable, amables
igual, iguals
fidel, fidels
difícil, difícils
escolar, escolars
anterior, anteriors
amargant, amargants
prudent, prudents
hipòcrita, hipòcrites

També n’hi ha alguns d’acabats en -e, tot i que la majoria dels acabats en -e són de dues terminacions i fan el femení en -a (negre, negra, negres, negres):

jove, joves

Aquests darrers solen coincidir amb adjectius d’una terminació en castellà, excepte en algun cas (pobre, pobra – dues en català i una en castellà); rude (una en cat. i dues en cast.).

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural: capaç, capaços, capaces...

Exercicis

1. Escriu el femení singular dels adjectius següents:

insigne
feliç
sòlid
blau
fresc
roig
prioritari
còmode
pobre
noble
lleig
ingenu

2. Digues quines són les formes del plural dels adjectius anteriors i distingeix-ne la masculina i la femenina, si escau.

Millorem la llengua

2010-02-17T11:49:00.003+01:00

Solucions dels exercicis sobre Carnestoltes

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:
• Ser un carnestoltes: B
• a) Ser un embriac
• b) Ser poc seriós
• c) Ser vegetarià
• Anar fet un carnestoltes: C
• a) Anar brut i despentinat
• b) Anar mal alimentat
• c) Anar mal vestit
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes: B
• a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
• b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
• c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes: A
• a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
• b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
• c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Sopa de lletres:
monja, bruixa, pres, superheroi, pirata, prostituta, infermera, princesa, pallasso i dimoni

Solució de la pregunta del mes

El relat mític a què ens referíem és la llegenda d'Isis i Osiris, en la qual Isis, deessa de la fecunditat, recupera, recompon i ressuscita el cos del seu germà Osiris, déu del blat, que havia estat assassinat, esquarterat i escampat pel Nil per llur germà Seth, déu de la violència i el desordre. Després de ressuscitar, Osiris esdevé el déu de la resurrecció i roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts.
El Ricard Torres ha estat el primer de contestar correctament i ha guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.

Ortografia: P/B, T/D, C/G en posició final

Quan estan en posició final de síl·laba, les parelles p/b, t/d , c/g sonen igual: p i b sonen [p], t i d sonen [t] i c i g sonen [k]. Per resoldre possibles dubtes ortogràfics, cal tenir en compte les normes següents:

1. Si una paraula acaba en vocal tònica, s’hi escriu p, t, c: sap, llop, cap, abric...

Excepcions: adob, club, tub, cub; els mots femenins acabats en –itud: quietud, solitud, actitud...; fred, sud, David, Alfred...; pedagog, demagog, zig-zag, mag...

2. Si acaba en vocal àtona o en consonant, ens hem de fixar en algun derivat per escriure p, b; t, d, o c, g: destorb – destorbar, sord – sordesa, llarg - allargar, esquerp – esquerpa, sort – sortós, clàssic – clàssica...

Excepcions: la 1a persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc: tinc, vinc, venc, entenc...; les paraules mànec, espàrrec, préssec, ànec, càrrec, rònec, fàstic...

3. Per saber quina lletra s’escriu a final de síl·laba a l’interior d’un mot, cal recordar els conjunts de grafies següents:

ab- absolut, abdomen... (excepció: apte)
ob- objecte, obtenir... (excepció: optar, òptim, opció, òptic...)
sub- submarí, subjecte...
cap- capdamunt, capçal... (excepcions: cabdal, cabdell, cabdill...)
-pt- captar, escriptor... (excepcions: dubte, sobte, dissabte...)
-tl- atles, atleta...
-tm- atmosfera, ritme...

Recordeu que:

– Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant, mirant, fent, tement, dormint, sortint...
– S’escriuen sense –t col·legi, api, premi, corregir, geni.
– Gran s’escriu sense –d, malgrat grandesa, engrandir...
– Quan indica temps i quant indica quantitat.
– Tan acompanya adjectius i adverbis i es correspon amb el castellà tan, i tant acompanya verbs i noms i es correspon amb el castellà tanto.

Exercicis

1. Completeu amb p o b les paraules següents:

clu...
ca...
xo...
equi...
àra...
pro...
ado...
tu...
ra...
sa...
gru...
esclo...
bisíl·la...
dra...
mio...
na...
estre...
ca...
re...

2. Completeu amb b, p, t, d, c, g:

pare...
po...
llar...
fo...
fàsti...
su...
èxi...
pedago...
gro...
ga...
ta...

ver...
estri...
càsti...
abri...
ver...
lle...
fre...
encàrre...
ràpi...
llo...

2010-02-08T12:54:00.024+01:00

Solucions als exercicis

1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

El Barça guanya per 2-0 davant l'Atlètic de Madrid.
Les sol·licituds es poden lliurar a qualsevol centre.
Una fallada en el sistema d'oxigen causa dos morts a l'Hospital de Maó.
Dijous passat es va celebrar un còctel a l'Hotel de les Arts amb motiu de la presentació del cotxe de l'any.
En Pere i l'Albert havien anat a sopar a casa dels avis.

3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

[És a dir], existia, [entre les dues ales combatives], una Catalunya moderada, [predominantment conservadora]. Els seus medis dirigents, [i en particular el patronat tèxtil [(bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", [que vol dir "mercat espanyol"!]]], no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, [al capdavall la més "legítima"]. Cànovas, ["conservador liberal"], els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, [però], quan esdevé, [com esdevindrà], "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

Lèxic de Carnestoltes

El nom

Carnestoltes és el nom habitual del Carnaval als Països Catalans, i també se'l coneix com la festa dels darrers dies. Totes tres denominacions fan referència al final del temps d'abundància que precedeix el dejuni de la quaresma: el mot català carnestoltes ve del llatí carnes tollitas ("carns llevades") i l'italià carnaval ve de l'antic terme carnelevare ("carnllevar").

La tradició

El Carnestoltes, Carnaval o Darrers Dies, és una festa pagana d'hivern que prové de les antigues celebracions dionisíaques grecoromanes de l'època clàssica, i que representa l'abundància i la permissivitat: sota l'anonimat de la màscara o la disfressa, la gent gaudia de més llibertat, es trencaven moltes regles i aprofitaven per fer tot allò que després no estava permès. Posteriorment la tradició cristiana l'ha adoptat com a preludi de la Quaresma, que per a l'església és un període de sacrifici i dejuni que comença el Dimecres de Cendra. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Avui en dia el Carnestoltes és una festa popular lúdica que manté aquest caràcter desenfrenat i satíric on la gent surt al carrer amb disfresses i comparses. El Carnestoltes és una celebració que pertany al culte lunar, i per això és una festa mòbil al calendari. Enguany se celebra el dilluns 15 de febrer (i per tant aquest dia els CAA estaran tancats).

Els personatges

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma:

El rei Carnestoltes: un personatge gras, bevedor, fester i esbojarrat.

La vella Quaresma: l'enemiga del rei Carnestoltes, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

D'aquí ve que la paraula carnestoltes signifiqui també el ninot de palla vestit amb roba amb què es representava el personatge del rei Carnestoltes. Hom el penjava per finestres, balcons i places públiques durant les festes de Carnaval i era cremat el darrer dia com a ritual de fi de festa.

Menges carnavalesques

El dijous anterior al Dimecres de Cendra és conegut com el Dijous Gras o Dijous Llarder i és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes. Antigament era costum que els infants anessin per les cases captant ous. Durant aquests dies s'acostumen a menjar tot tipus de preparats porcins i ous.

A Mallorca també es farceixen ensaïmades i coques de sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

Els refranys

Heus aquí alguns dels nostres refranys sobre el Carnestoltes:

A Carnestoltes, bones voltes
A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
Amor de Carnaval, és el que més val
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Carnaval gelat, espiga granada
Carnaval se'n va, sembra ton all
Carnestoltes dóna voltes
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
Casament de Carnaval, casament que res val
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
Del Carnaval, no en facis cabal
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere
Després de Sant Anton Carnestoltes són
El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
El qui és carcamal, tot l'any fa Carnaval
Les ballades de Carnaval surten per Tots Sants
Més tard o més matiner, Carnaval dins el febrer
Per Carnaval, tot s'hi val

EXERCICIS

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:

Ser un carnestoltes
a) Ser un embriac
b) Ser poc seriós
c) Ser vegetarià
Anar fet un carnestoltes
a) Anar brut i despentinat
b) Anar mal alimentat
c) Anar mal vestit
Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes
a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes
a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Troba sis disfresses típiques de Carnestoltes en aquesta sopa de lletres:

LA PREGUNTA DEL MES

Una altra hipòtesi etimològica del mot "Carnaval" sosté que prové del llatí carru navalis ("carro naval"), amb referència a un singular episodi de la mitologia egípcia en què un déu originàriament agrícola esdevé finalment el déu de la resurrecció després de ser assassinat i esquarterat pel seu germà, el déu de la violència, i posteriorment recompost i ressuscitat per la seva germana, deessa de la fecunditat. En aquest relat llegendari el cos del déu protagonista navega diversos cops pel Nil: primerament en ser-hi llençat dins un sarcòfag, més tard en ser trobat a Byblos i retornat a Egipte a bord d'un vaixell reial, i finalment quan el fratricida en troba el cadàver amagat en un pantà i el llença de nou al Nil fet a Trossos. Quan la germana en troba i recompon els trossos convertint-lo en la primera mòmia d'Egipte, el protagonista roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts, on se'l coneix com el "senyor de més enllà del límit", tal com el Carnestoltes ens situa, protegits com mòmies sota les nostres disfresses, més enllà dels límits permesos.

Ens sabries dir els noms de la parella protagonista que dóna nom a aquest mite?

La primera persona que ens enviï la resposta correcta guanyarà una entrada per a dos persones per al Museu del Perfum!

2010-02-01T12:40:00.004+01:00

Solucions als exercicis

1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

*Observa que els quatre primers són intercanviables i els altres no.

Addicte al risc

És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: unes gotes de feina, una altra de rigor professional, una part d'intuïció i un bon raig de risc. El doble examen de passarel·la a què se sotmet cada any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser el seu eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè una dosi de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien el mateix gust, per això aquest home un pèl tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, cada nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins seu la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.

2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

Els alumnes van dir que no en volien saber res.
Si els costos de personal són gaire alts no podran tirar endavant l'empresa.
Demaneu-los quant tardaran a servir-nos-ho.
Actualment ja no se'n demana tant com abans.
Aquest mes han arribat bastants comandes a l'empresa.

3. Escriu en lletres les quantitats següents:

21.345 = vint-i-un mil tres-cents quaranta-cinc
9.873 = nou mil vuit-cents setanta-tres
33.764 = trenta-tres mil set-cents seixanta-quatre
7.229 = set mil dos-cents vint-i-nou
16.788 = setze mil set-cents vuitanta-vuit
1/4 del total = un quart del total
2/5 de la quantitat = dos cinquens de la quantitat / dos cinquenes parts de la quantitat
La pàgina 121 = La pàgina cent vint-i-u
La 7a edició = La setena edició
El papa Joan XVIII = El papa Joan vint-i-tres

L'oració simple

El subjecte

És la persona o cosa de la qual diem quelcom en la resta de l'oració.

Sempre concorda en nombre amb el verb.

Ex: __ El calendari és damunt la taula.

_____ Els calendaris són damunt la taula.

Els elements que poden exercir la funció de subjecte són:

Un sintagma nominal (SN).
Ex: El tren de mitjanit és a punt d'arribar

Un pronom tònic.
Ex: Nosaltres som dels Països Catalans.

Un infinitiu.
Ex: Fumar perjudica greument la salut.

Una oració completa.
Ex: Que us hagin convençut a vosaltres no vol dir que ens puguin convèncer a nosaltres.

*Hi pot haver oracions sense subjecte quan el verb és impersonal:

De manera natural (quan enunciem fenomens meteorològics).
Ex: Aquest matí ha plogut / Demà nevarà.

Gramatical (el verb va sempre en 3a persona).
Exs: Fa calor. / Hi ha cinc noies. / És d'hora.

Per un ús impersonal del verb.
Exs: Truquen. / T'han enredat. / Diuen que és un llibre interessant.
(En aquests casos es tracta d'indiferència, ignorància o ocultació del subjecte).

El predicat

En el sintagma verbal o predicat diem quelcom del subjecte de l'oració.

Com el seu nom indica, està format pel verb i els seus complements.

El verb és el nucli d'aquest grup, i també de tota l'oració.

Els complements del verb poden ser de diversos tipus segons el tipus de verb (que determina el tipus de predicat):

VERBS DE PREDICAT NOMINAL

Els verbs copulatius o de predicat nominal o atribuit són ser, estar i semblar.

A part de l'atribut poden portar altres complements però és caracteritzen perquè fan de nexe entre el subjecte i aquest atribut, que pot concordar amb el subjecte:

El Ramon és metge.

La Laura està malalta.

Els nois semblen més baixos.

VERBS DE PREDICAT VERBAL

La majoria de verbs són de predicat verbal, i com a tals tenen un pes molt important a l'oració. Sovint expressen ells sols tot el predicat:

El sol surt.

L'aigua bull.

Els verbs de predicat verbal poden ser:

Verbs transitius: necessiten forçosament un complement directe per poder tenir sentit.

La Maria porta ulleres (no podem dir només La Maria porta).

El Joan cull maduixes (no podem dir només El Joan cull).

Verbs intransitius: poden portar o no complement directe, però no el necessiten forçosament.

El seu germà viu a l'estranger.

La tieta s'ha mort.

Ja arriba el tren.

Demà vindré a casa teva.

L'ordre dels elements

L'ORDRE LÒGIC

En català les oracions amb verb transitiu tenen un ordre lògic o natural que és el següent:

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS + SUBJECTE + VERB + CD (+ C. PRED.) + CI + (C. PREP.) + CC DE LLOC

Exemples:

Des de bon matí la ciutat ha anat recuperant la calma.

Després de la ventada el dia s'ha deixondit fred i sense cap núvol.

Les autoritats ja han ocupat els seus llocs en els primers bancs endomassats.

(Extrets de l'obra Dins el darrer blau de Carme Riera)

L'ORDRE PSICOLÒGIC

Sovint, però, tendim inconscientment a alterar la lògica d'aquest ordre natural de l'oració situant al principi de tot els elements que volem destacar o emfasitzar. El resultat d'aquest procés és el que anomenem ordre psicològic.

Exemples:

A la Casa Fosca ningú no l'espera.

A mà dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, es fonien els darrers perfils de la costa.

(Extrets també de Dins el darrer blau de Carme Riera)

ELS INCISOS

Sovint, també, volem complementar un mot o un sintagma afegint-hi una explicació en forma de complement o fins i tot d'oració. Aquests afegit s'anomena incís i, com a regla general, va entre comes i a prop del sintagma o mot que complementa.

La senyora, per molt rica que fos, estava sempre sola.

Barcelona, la capital dels Països Catalans, és una de les ciutats més importants de l'àrea mediterrània.

El Felip, que és un pesat, m'ha demanat que et vingui a veure.

El català, que és una llengua romànica, és fàcil d'aprendre si saps portuguès, castellà o francès.

EXERCICIS

1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

Guanya per 2-0 el Barça, davant l'Atlètic de Madrid.
A qualsevol centre es poden lliurar les sol·licituds.
A l'Hospital de Maó, dos morts causa una fallada en el sistema d'oxigen.
Dijous passat, a l'Hotel de les Arts, amb motiu de la presentació del cotxe de l'any, es va celebrar un còctel.
Havien anat a sopar, en Pere i l'Albert, a casa dels avis.

.
3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

És a dir, existia, entre les dues ales combatives, una Catalunya moderada, predominantment conservadora. Els seus medis dirigents, i en particular el patronat tèxtil (bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", que vol dir "mercat espanyol"!), no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, al capdavall la més "legítima". Cànovas, "conservador liberal", els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, però, quan esdevé, com esdevindrà, "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

2010-01-25T13:14:00.000+01:00

Solucions als exercicis:

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Núria sempre estira més el braç que la màniga.
b) Diuen que té el cap ple de pardals, però no és pas veritat.
c) No sé pas què volen ara els veïns.
d) Després del futbol li agrada sortir una estona perquè es posa molt nerviós.
e) Gràcies al Carles he après una mica d'informàtica.
f) Diuen que l'Elies és un bon professional, però no sé on té l'òptica.
g) La botànica és la ciència que estudia els organismes vegetals.
h) Els últims exàmens no eren gaire difícils.
i) L'eslògan deia: depèn de vostè.
j) Vàrem arribar a l'església quan ja no hi havia ningú.

2. Tria l'opció correcta:

Té aquestes fotografies; te les pots mirar a l'hora del te.
Es diu Jordi; és entremaliat, però molt afectuós.
Si la cous bé, la carn de be surt molt bona.
Aquella dona sempre dóna menjar als coloms.
Aquest mes que ve tindré més feina que mai.
No sé pas si se sap la lliçó.
Què vols que faci?
Si hi estàs d'acord, li direm que sí.
Ma mare hi té la mà trencada.
Sóc molt dormilega: sempre dormo com un soc.

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teníem un examen d’història i només de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minúscula, però es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algú més que copiés suspendria tota la classe. Jo m’asseia bé i em queien més pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era allà davant meu hi quedava completament colgat a sota i només li sortia una mà que anava movent a poc a poc com si fes adéu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia què fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la mà i me n’anava.

Maria Mercè ROCA, El col·leccionista de somnis, 1987

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els quantificadors i els indefinits

Els quantificadors

Com el seu nom indica, són aquelles paraules que emprem per indicar quantitats, i poden ser numerals o quantitatius en funció de si indiquen respectivament quantitats exactes o inexactes.

ELS NUMERALS

Són els que indiquen una quantitat de forma exacta.

Ex: set mil vuit-centes trenta-sis.

N'hi ha diversos tipus segons la dada quantitativa que aporten:

cardinals: indiquen el nombre d'elements
ordinals: indiquen l'ordre dels elements dins el conjunt
partitius: indiquen les parts d'un conjunt
múltiples o multiplicatius: indiquen la multiplicitat respecte l'element

Numerals cardinals

Corresponen als nombres o números:

zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,

deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou,
vint, vint-i-un(a), vint-i-dos...,
trenta, trenta-un(a), trenta-dos...
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent, dos-cent(e)s, tres-cent(e)s...
mil, dos mil, tres mil, ..., deu mil, onze mil, ... , vint mil, vint-i-un(a) mil...
cent mil, dos-cent(e)s mil...
un milió, dos milions...
un bilió, dos bilions...
un trilió, dos trilions...

El que es refereix a la unitat coincideix amb l'article indeterminat singular i per tant pot tenir femení: un / una. Consegüentment el podran tenir tots els tinguin un 1 a les unitats (llevat que sigui un 11): onze però vint-i-un / vint-i-una, trenta-un / trenta-una...

També tenen femení els múltiples de 100: dos-cents/dos-centes, tres-cents/tres-centes...

El nom del números, en canvi, és sempre invariable: el número u, el número trenta-u, el número cinc-cents...

I com s'escriuen?

La regla del duc

Per recordar fàcilment com s'escriuen, podem pensar que la noblesa posseeix grans quantitats i per tant els nombres es regeixen per la regla del duc:

D-U-C = desenes - unitats - centenes

És a dir: emprem el guionet només per a unir les desenes amb les unitats (setanta-tres) i les unitats amb les centenes (sis-cents).

I la conjunció?

La conjunció "i" s'utilitza només entre la segona desena i les unitats:

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou

Però

trenta-u, quaranta-dos, cinquanta-tres, seixanta-quatre, setanta-cinc, vuitanta-sis, noranta-set.

Numerals ordinals

Els quatre primers tenen forma pròpia:

primer / primera, segon / segona, tercer / tercera, quart / quarta...

I a partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è pel masculí i -ena pel femení:

cinquè / cinquena, sisè / sisena...,
setzè / setzena, dissetè / dissetena...,
vint-i-unè / vint-i-unena...,
vuitanta-novè, vuitanta-novena...

Naturalment també poden tenir plural:

primers / primeres..., divuitens, divuitenes...

Les abreviacions corresponents es fan amb el número seguit de la darrera lletra pel singular i les dues darreres pel plural (sempre sense superindexar i sense ratlleta a sota):

1r / 1a / 1rs / 1es,
2n / 2a / 2ns / 2es,
4t / 4a / 4ts / 4es,
5è, 5a / 5ns / 5es, ...
136è... 137a... 138ns... 139es...

Numerals partitius

Coincideixen en la forma amb els ordinals, llevat de:

mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat

terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter, quarta o quartera... o una quarta part
desè o dècim... o una dècima (part)
centè o centèssim... o una cèntèssima (part)
milè o mil·lèssim... o una mil·lèssima (part)

Numerals multiplicatius o múltiples

doble, triple, quàdruple, quintuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, ..., cèntuple.

ELS QUANTITATIUS

Són els que indiquen una quantitat de forma inexacta. Ex: bastant.

Poden ser variables o invariables, i sovint van seguits de preposició. Ex: molt de

Variables: adopten formes diferents segons el gènere i el nombre.

quant, quanta, quants, quantes (de)
tant, tanta, tants, tantes (de)
molt, molta, molts, moltes (de)
poc, poca, pocs, poques (de)
bastant, bastants (de)
gaire, gaires (de)

Invariables: tenen una sola forma.

més (de)
menys (de)
prou (de)
força
massa
que

*Hi ha, a més, moltes locucions quantitatives d'ús habitual: una mica de, un munt de, una pila de, un grapat de, una fotimer de, una colla de, un seguit de, gens de, gens ni mica de...

*En frases interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de poc és gaire i no pas molt ni massa. Cal dir per tant No tinc gaire gana i no pas No tinc massa gana ni No tinc molta gana.

Els indefinits

Si els quantitatius expressaven quantitats, el indefinits, com el seu nom indica també, aporten un sentit d'indefinició al nom que acompanyen o substitueixen. Poden ser determinants, si acompanyen un nom, o pronoms, si el substitueixen.

DETERMINANT________________PRONOM

algun, alguna___________________algú, quelcom / alguna cosa

un, una...______________________un, una..., hom, un hom

altre, altra...____________________altre, altra..., altri

tal, tals________________________el tal, (i) el tal altre, en tal (i) en tal altre

qualsevol, qualsevulla_____________qualsevol

cert, certa...

cap ni un, ni un, ni una...__________cap, ningú, res, cap cosa

cada, cada un, cadascun...________cada u, cadascú

tot, tota..._______________________tot, tothom

ambdós________________________ambdós

mateix, mateixa..._________________el mateix, la mateixa...

Barbarismes i calcs típics que cal evitar en els indefinits

La forma "el(s) demés" és incorrecta. Cal dir "la resta" o "els altres".
La forma "varis", "vàries" és incorrecta com a determinant. Cal dir "alguns", "diversos", "diferents". (Els mots vari i vàaria són només adjectius).
La forma "algo" és incorrecta. Cal dir "alguna cosa" o "quelcom".
L'expressió "tot el món" és incorrecta com a indefinit. Cal dir "tothom".
L'expressió "tal i qual" és incorrecta. Cal dir "tal i tal".
L'expressió "fulano i mengano" és incorrecta. Cal dir "el tal i el tal altre" o "en tal i en tal altre".

Exercicis

1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

cada, seu, el mateix, una dosi, una part, una altra,
el doble, cada, el seu, un pèl, un bon raig, unes gotes

Addicte al risc

És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: ________ de feina, ________ de rigor professional, ________ d'intuïció i ________ de risc. ________ examen de passarel·la a què se sotmet ________ any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser ________ eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè ________ de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien ________ gust, per això aquest home ________ tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, ________ nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins ________ la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.

2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

Els alumnes van dir que no en volien saber res/gens.
Si els costos de personal són gaire/massa alts no podran tirar endavant l'empresa.
Demaneu-los quant/quan tardaran a servir-nos-ho.
Actualment ja no se'n demana tant/tan com abans.
Aquest mes han arribat bastantes/bastants comandes a l'empresa.

3. Escriu en lletres les quantitats següents:

21.345
9.873
33.764
7.229
16.788
1/4 del total
2/5 de la quantitat
La pàgina 121
La 7a edició
El papa Joan XVIII

2010-01-18T17:21:00.001+01:00

Solucions als exercicis:

1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista, coratjosa, emprenedora...

3- Té una casa força gran, bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom, algú, ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí, allà, a dalt, a baix, arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara, el seu germà i jo.

7- El Jordi, tot i que encara és molt petit, ja sap llegir.

8- El jurat, si ho considera oportú, declararà desert el premi.

--------------

2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local, s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes, balls, dinars, sopars, activitats relacionades amb l'esport, conferències, exposicions, etc. Es pot dir, doncs, que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.

Oriol Chumillas, Els castellers

----------------------------------------------------------------------

L'accentuació i la dièresi

Quan i on cal accentuar les paraules?

En català l'accent gràfic o titlla pot tenir dos funcions:

1) Fonètica: indicar la síl·laba tònica del mot, és a dir la que cal pronunciar més forta que les altres. Ex: capità.

2) Diacrítica: diferenciar la paraula que el porta d'una altra
d'idèntica amb què es podria confondre. Ex: sol (=astre) / sòl (=terra).

----

Accent fonètic

La majoria dels accents tenen funció fonètica i es regeixen per unes regles generals d'accentuació que tenen fama de complicades però que en realitat són d'allò més fàcils. Vosaltres mateixos: només cal aprendre's les 12 terminacions típiques!

___-a___-as

___-e___-es___-en

___.-i___.-is___.-in____(llevat que la i sigui part d'un diftong)

___-o___-os

___-u___-us_________(llevat que la u sigui part d'un diftong)

I ara només us cal saber que:

1. Les paraules agudes (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'última) s'accentuen sempre que acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cançó.

2. Les paraules planes (aquelles en qué la síl·laba tònica és la penúltima) s'accentuen sempre que NO acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cadira.

3. Les paraules esdrúixoles (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'avantpenúltima) s'accentuen
sempre, acabin com acabin. Ex: fàbrica.

4. En els monosíl·labs (paraules d'una sola síl·laba) no cal indicar quina és la síl·laba forta ja que només n'hi ha una, i per tant mai no porten accent fonètic. Ex: flor.

Naturalment, l'accent el posem sempre a la síl·laba tònica.

Accent diacrític

Però hi ha paraules, sobretot monosíl·labs, que s'escriuen igual i, per no confondre-les, les distingim posant en una d'elles (a la síl·laba tònica) un accent diacrític que segons la regla general que hem vist no hi aniria.

Els més corrents són:

bé (riquesa) / be (xai)

bóta (recipient) / bota (calçat)

déu (personatge) / deu (número, font)

dóna (verb donar) / dona (persona femenina)

és (verb ésser) / es (pronom)

fóra (verb ésser) / fora (a l'exterior)

mà (extremitat) / ma (possessiu)

més (quantitatiu) / mes (part de l'any, possessiu)

mòlt (verb moldre) / molt (quantitatiu)

món (univers) / mon (possessiu)

móra (fruit) / mora (gentilici)

nét (parentiu) / net (sense brutícia)

ós (animal) / os (de l'esquelet)

pèl (substantiu) / pel (contracció)

què (pronom i relatiu tònic) / que (conjunció i relatiu àton)

sé (verb saber) / se (pronom)

séc (plec) / sec (sense humitat, verb seure)

sí (afirmació) / si (conjunció, nota musical)

sóc (verb ésser) / soc (soca, esclop)

sòl (terra) / sol (astre, sense companyia)

són (verb ésser) / son (ganes o acte de dormir)

té (verb tenir) / te (infusió)

ús (utilització) / us (pronom feble)

véns, vénen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)

vés (verb anar) / ves (de veges, verb veure)

vós (tractament) / -vos (pronom feble)

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

· déu: adéu, pregadéu...

· féu: desféu, reféu...

· mòlta: remòlta...

· món: rodamón...

· nét: besnét, renét...

· pèl: contrapèl, repèl...

· sòl: subsòl...

Però cap a quin costat va, l'accent?

Ho determina la vocal sobre la qual vagi:

....

L’accent greu o obert ( ` ) s’utilitza sobre les vocals anomenades obertes:

à è ò

farmàcia perquè allò

L'accent agut o tancat ( ´ ) s’utilitza sobre les vocals anomenades tancades:

è í ó ú

tornaré matí camió oportú

I la dièresi?

Com l'accent, la dièresi (¨) també pot tenir dos funcions, tot i que les dos de tipus fonètic:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui, que sense dièresi és muda:

Exs: aigües, / aigua, qüestió / qualitat.

2. Indicar que una i o una u no formen diftong sinó hiat amb la vocal del costat, és a dir que no es pronuncien juntes sinó en síl·labes diferents:

Exs: noies (no-ies) / coïes (co-ï-es), peu (peu) / peüc (pe-üc), feina (fei-na) / cafeïna (ca-fe-ï-na).

Però ens estalviem de posar dièresi en els casos següents:

a) si la vocal que la duria porta accent. Ex: països / país.

b) en les terminacions llatines -us i -um. Exs: pòdium, aquàrium.

c) en mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-... (reincidir) o amb els sufixos -isme i -ista (ex: egoista).

d) en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir. Exs: agrair, conduint, abduiré, traduiria...

Exercicis

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.

b) Diuen que te el cap ple de pardals, pero no es pas veritat.

c) No se pas que volen ara els veins.

d) Despres del futbol li agrada sortir una estona perque es posa molt nervios.

e) Gracies al Carles he apres una mica d'informatica.

f) Diuen que l'Elies es un bon professional, pero no se on te l'optica.

g) La botanica es la ciencia que estudia els organismes vegetals.

h) Els ultims examens no eren gaire dificils.

i) L'eslogan deia: depen de voste.

j) Varem arribar a l'esglesia quan ja no hi havia ningu.

2. Tria l'opció correcta:

té / te________... aquestes fotografies; ... les pots mirar a l'hora del ... .

és / es_______... diu Jordi; ... entremaliat, però molt afectuós.

bé / be_______Si la cous ..., la carn de ... surt molt bona.

dóna / dona__.Aquella ...... sempre ...... menjar als coloms.

més / mes____Aquest ... que ve tindré ... feina que mai.

sé / se_______No ... pas si ... sap la lliçó.

què / que____.... vols ... faci?

sí / si________... hi estàs d'acord, li direm que ... .

mà / ma_____..... mare hi té la ... trencada.

sóc / soc____-... molt dormilega: sempre dormo com un ... .

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teniem un examen d’historia i nomes de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minuscula, pero es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algu mes que copies suspendria tota la classe. Jo m’asseia be i em queien mes pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era alla davant meu hi quedava completament colgat a sota i nomes li sortia una ma que anava movent a poc a poc com si fes adeu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia que fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la ma i me n’anava.

Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987

2010-01-11T15:20:00.032+01:00

Felicitats, Sarah!

Has encertat la pregunta del mes i has guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.

Els rens del pare noel es diuen: Llamp, Cometa, Cupido, Ballarí, Elegant, Tro, Cabrioles i Presumida.

Solucions dels exercicis

Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra:

1- Cada cosa a son temps, i a Nadal neules.

2- Nadal en dimarts, les festes a grapats.

3- Per Nadal, un pas de pardal.

4- Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

5- Nadal amb gelada, duu bona anyada.

6- Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu.

7- Nadal nevat, estiu regalat.

8- A Nadal, tota roba cal.

9- Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

10- Per Nadal, cada ovella al seu corral.

2- Completa la Nadala amb les lletres que falten:

El trineu

Per damunt la neu, lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent, alegre i somrient,
fent dringar els cascavells, com argentins joiells,
res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar, anar en trineu
és divertit tant de dia com de nit!
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar,
i en la nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem la cançó del trineu,
i voli la il·lusió amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s'afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...

La puntuació

La coma

La coma representa una pausa breu en el discurs.

-Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (o, i, ni): Comprarem pa, llet, mantega i xocolata.

- Delimita els vocatius (és a dir, quan cridem o invoquem algú):
Escolta, Rosa, vindrem despés de sopar.

- Delimita els fragments explicatius o incisos: La Carme, la dona del Francesc, té trenta anys.

Molt sovint, aquests incisos estan introduïts pel pronom relatiu que: L'Eva, que és de Perpinyà, estudia dret.

- Marca l'elisió d'un verb: Tu en saps molt; jo, no tant.

- Normalment es posa davant les conjuncions però i sinó i d'altres que encapçalen les oracions adversatives: ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, M'agradaria venir, però tinc molta feina.

neralment, cal posar-la quan es repeteix per mitjà d'un pronom un element que ja és a l'oració:

De torrons, ja n'he comprat.

- La coma també s'usa per separar: la localitat de la data, el nom del carrer del número de l'edifici, i aquest, del pis i la porta:

Pas de la Casa, 10 de gener de 2010

C. del Pi, 2, 4t 3a.

-També utilitzem la coma després de la fórmula de salutació al començament de les cartes i després de la fórmula de comiat:

Estimada Vanessa,

Ben cordialment,

-En general, no s'ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i els seus complements essencials (directe, indirecte, atribut...) ............

El noi de la botiga de la cantonada i la seva germana han comprat un pis al barri nou.

Exercicis:

1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista coratjosa emprenedora...

3- Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom algú ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo.

7- El Jordi tot i que encara és molt petit ja sap llegir.

8- El jurat si ho considera oportú declararà desert el premi.

2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes balls dinars sopars activitats relacionades amb l'esport conferències exposicions etc. Es pot dir doncs que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.

Oriol Chumillas, Els castellers

2009-12-22T10:21:00.025+01:00

Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem un bon Nadal i un feliç any 2010!

La pregunta del mes:

Com es diuen els rens del pare noel en català? (mínim 3 noms)

Podeu enviar les respostes a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

Coneixerem el/la guanyador/a després de Reis.

Solucions dels exercicis:

A- Les oracions subordinades estan en cursiva. 1- El senyor que no tenia cabells portava barret. 2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell. 3- Compra-ho on facin descompte. 4- No em convenç la solució que heu adoptat. 5- Us demano que no feu soroll. 6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal. 7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.

B- Diverses respostes són possibles. A tall d'exemple: 1- Jo corria i ell saltava. 2- Ni m'ha escrit ni m'ha telefonat. 3- No ho faràs tu, sinó que ho faré jo. 4- No t'agrada? Doncs vés-te'n. 5- No vingueu que fa molt fred. 6- No jugo més perquè estic cansat. 7- Tenia set i va beure una orxata.

Lèxic de Nadal:

Aquestes són algunes de les paraules que fem servir durant les festes de Nadal:

La Nadala: cançó nadalenca

Els polvorons: Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo.

La garlanda: Cadena de flors de fullatge trenat que s'utilitza com a adorn.

El grèvol: arbust petit.

El tortell de reis: Pastís de pasta fullada o d'una altra massa, en forma d'anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d'àngel, etc

El serrellet: Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

Les neules: full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, de forma cargolada, que es menja per les festes de Nadal.

Les frases fetes:

Les frases fetes són expressions que tots els parlants d'una mateixa llengua coneixen i que solen ser molt expressives perquè tenen normalment un to irònic, són originals i molt sovint bastant més gràfiques que l'expressió habitual.

Exercicis

Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra. =====Exemple: De Nadal a Carnestoltes, Set setmanes desimboltes

1- Cada cosa a son temps, =========== res no val.
2- Nadal en dimarts, =============== cada ovella al seu corral.
3- Per Nadal, ==================== les festes a grapats.
4- Per Nadal, qui res no estrena, ======= i a Nadal neules.
5- Nadal amb gelada,=============== tota roba cal.
6- Si Nadal fa estiu, ================duu bona anyada.
7- Nadal nevat, ===================un pas de pardal.
8- A Nadal, ===================== Pasqua prop del caliu.
9- Amoretes de gener, ============ =Estiu regalat.
10- Per Nadal, =================== per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

2- Omple els buits d'aquesta Nadala amb les lletres que falten:

El trineu

Per damunt la neu, lleu _ er dalt d'un trineu,

pels camps corro rabent, alegre i so _ ient,

fent dringar els casca _ ells, com argentins joiells,

res bo no trobareu com viat _ ar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,anar en trineu

és divertit tan_ de dia com de nit!

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,

i en la nit d'aq _ est Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llev_ t del nostre cor,

per això tots _ unts cantem la cançó del trineu,

i voli la i _ usió amb aquesta cançó

i així de molt bon grat s'af _ rmi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...

Trobareu les solucions després de Reis.

Bones Festes!

2009-12-15T17:56:00.007+01:00

Solucions dels exercicis:
1- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes segons convingui
Aquestes afores, aquest front, aquestes anàlisis, aquest pebre, aquesta calor, aquests costums, aquest dubte, aquestes postres.

2- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes en els espais buits segons convingui:
1- Menja't aquestes restes de pastís.
2- De què és aquesta olor?
3- Aquesta aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto aquest lleixiu.
5- D'on has tret aquest pebre?
6- Aquests costums han canviat molt.
7- T'han agradat aquestes postres?
8- Aquest senyal de trànsit no sé què vol dir.

3- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i els seus alumnes.
2- Busca aquestes paraules i el seu/llur significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb el seu autor.
4- Els polítics i les seves/llurs promeses.
5- Les noies van anar al ball; els seus/llurs vestits eren de seda.

Oracions coordinades i subordinades

Dues o més oracions poden estar unides de diferents maneres:

a- Per coordinació: en un pla d'igualtat sense que cap de les dues depengui de l'altra.

b- Per subordinació: en què una de les dues depèn de l'altra, s'hi subordina.

Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinació són aquelles formades per la unió de dues o més oracions simples, amb independència sintàctica entre elles, mitjançant un element gramatical d'enllaç anomenat conjunció.
L'element de coordinació més general és la conjunció I, que de vegades pot ser substituïda per una coma, un punt.
Acaba´t la llet, suca-hi més galetes.
En aquests casos, la relació entre les dues oracions s'anomena de juxtaposició.

Tipus d'oracions coordinades

Oracions copulatives:
Indiquen la unió entre dues frases coordinades.
Canta i balla

Oracions disjuntives:
Expressen una opció entre els termes que enllacen i els significats de les oracions s'exclouen.
Véns o et quedes?

Oracions distributives:
Indiquen alternativa entre dues oracions.
Ni fa ni deixa fer.

Oracions il·latives o consecutives:
Indiquen una conseqüència, una deducció, allò que s'infereix del que hem dit en la frase anterior.
Vaig anar-hi al febrer, al març i a l'abril; hi he estat, doncs, tres vegades.

Oracions adversatives:
Indiquen o expressen restricció o oposició.
Va dir que hi aniria, però no hi va anar.

Oracions continuatives:
Indiquen o expressen continuïtat entre dues oracions.
Treballa i encara té temps per a estudiar.

Les oracions subordinades

Una frase subordinada exigeix la presència d'una oració principal de la qual depèn el seu significat.
Necessito que m'escoltis.

Una oració subordinada és un element inserit dins d'una oració més general (dita principal), en què fa una funció corresponent a:
Subjecte: Arribar el primer té el seu mèrit.
Complement directe: Ja sap que ha de venir.
Complement indirecte: Dóna-ho a qui vulguis.
Complement preposicional: Acostuma'l que mengi regularment.
Complement circumstancial: Quan la Núria va sentir el timbre, va anar a obrir.

Exercicis:

1- Subratlleu les oracions subordinades següents:

1- El senyor que no tenia cabells portava barret.
2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell.
3- Compra-ho on facin descompte.
4- No em convenç la solució que heu adoptat.
5- Us demano que no feu soroll.
6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal.
7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.

2- Transformeu les frases següents en oracions coordinades.

1- Jo corria; ell saltava.
2- No m'ha escrit. No m'ha telefonat.
3- No ho faràs tu; ho faré jo.
4- No t'agrada? Vés-te'n.
5- No vingueu: fa molt fred.
6- No jugo més: estic cansat.
7- Tenia set. Va beure una orxata.

2009-12-09T10:10:00.015+01:00

Solucions dels exercicis

Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tothom, herba, coet, alcohol, ermita, haver, hipòtesi, unitat, ombra, humanitat.

Completa amb B/V
Teva, poble, arbre, govern, envà, saviesa, treballador, saber, automòbil, gravació.

Completa amb MB / NV
Conveni, envernissar, convidar, invent, embolicar, embafar, enfeinat, embellir, embenar, embalar.

Els demostratius

Són els determinants que marquen la distància física (en l'espai) o temporal (en el temps) entre algú/alguna cosa i el nom que determinen:

Aquest llibre (a la vora del qui parla o del qui escolta)
Aquella cadira (lluny)

Presenten les formes següents: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles, això, allò.

Els possessius

Són els determinants que serveixen per indicar la possessió o propietat, pertinença, parentiu, etc., d'algú o d'alguna cosa respecte del nom que determinen:

La teva germana té una casa molt gran.

Els possessius estan relacionats amb les diferents persones gramaticals:
El meu, la meva, els meus, les meves (primera persona)
El teu, la teva, els teus, les teves (segona persona)...

Els possessius, com els demostratius, poden actuar com a pronoms, substituint un nom:
Aquesta és la més divertida!
Porta'm el teu, si us plau!

Llur i llurs són formes cultes. Signifiquen sempre d'ells/d'elles i són equivalents a seu, seva... només quan es refereixen a un posseïdor plural:

Els pares de l'Anna han comprat una casa nova.
Els seus pares han comprat una casa nova (no podem utilitzar el possessiu llur)

Quan els van veure, tots els seus/llurs amics van tenir una gran alegria (podem utilitzar els seus o llurs).

Exercicis

1- Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:

1- _________ afores

2- _________ front

3- _________ anàlisis

4- _________ pebre

5- _________ calor

6- _________ costums

7- _________ dubte

8- _________ postres

1. Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:

1- Menja't _______________ restes de pastís.
2- De què és _____________ olor?
3- ______________ aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto _____________ lleixiu.
5- D'on has tret_____________ pebre?
6- _____________ costums han canviat molt.
7- T'han agradat ______________ postres?
8-_________________ senyal de trànsit no sé què vol dir.

2- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i _____________ (els seus/llurs) alumnes.
2- Busca aquestes paraules i ___________ (el seu/llur) significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb _____________ (el seu/llur) autor.
4- Els polítics i __________ (les seves/llurs) promeses.

5- Les noies van anar al ball; ___________ (els seus/llurs) vestits eren de seda.

2009-11-30T17:11:00.014+01:00

Solucions dels exercicis: L’article

1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
la intel·ligència, la iaia, l’urna, l’ull, l’ungla, la hisenda, l’ídol, la higiene, la Irene, l’ús, la unió, la italiana, la anormalitat, la humitat, la instal·lació, la essa, l’hivern, l’única, la ira, la injecció, la història, la Isabel, la idea, la asimetria, l’interès, la instància, la infermera, l’illa, l’ostatge, la erra.

2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat a l’Enric. Vivia al dia. Ha nascut a la una en punt. No hi entrava la llum del sol. El psicòleg va estudiar les reaccions de la italiana. Ara arriba el secretari de l’institut. Et vaig veure passejant pel camí. Es va casar pel civil; però el seu germà per l’església. Et canvio aquest per l'altre.

La lletra H

La lletra H es conserva per raons etimològiques i, per tant, en la majoria de les paraules coincideix amb les altres llengües romàniques.
Duen H: herba, haver, home...
No duen H: abans, avaluació...
En català aquesta lletra no es pronuncia, tret d'alguns casos d'onomatopeies i de mots manllevats d'altres llengües:
Ehem, ha ha...
Cal recordar, doncs, les paraules que discrepen respecte a les altres llengües:
Amb H: Ham, harmonia, hivern, ahir...
Sense H: avui, orxata...

La B/V

En la majoria de parlars catalans les lletres B (be alta) i V (be baixa) tenen el mateix so.
Per això convé recordar les normes ortogràfiques següents:
S'escriu B:
a- Davant de L i R: moble, problema, arbre...
b- Quan alterna amb una P en la mateixa família de paraules:
Sap: saber, sabia...
Rep: rebre, rebia...
c-Darrere de M: embenar, ambiciós...
Exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvir

S'escriu V:
a- Darrere de N: canvi, envà, conveni...
b- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació:
-ava, aves, ava...
c- Quan alterna amb una U en la mateixa família de paraules:
Viure: vivia, vivint...
Neu: nevar, nevada...

Exercicis:

1- Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tot_om, __erba, co_et, alco_ol, __ermita, __aver, __ipòtesi, __unitat, __ombra, __umanitat.

2- Completa amb B/V les paraules següents:
Te__a, po__le, ar__re, go__ern, en__à, sa__iesa, tre__allador, sa__er, automò__il, gra__ació.

3- Completa les paraules següents amb MB o NV:
Co__eni, e__ernissar, co__idar, i__ent, e__olicar, e__afar, e__feinat, e__ellir, e__enar, e__alar.